IDENTITATS

Ple 11-01-2012: alguns comentaris

2012-01-16T03:26:00.000-08:00

LLegia ahir la crònica del Tot Mont-roig en relació al ple municipal de l'11 de gener de 2012, i vaig decidir veure el ple, certament interessant ,alhora que preocupant per l'actitud de govern i oposició davant la possible pèrdua de llocs de treball de persones del municipi. Repeteixo preocupant per part de govern municipal i oposició.

Sembla que predominin els interessos polítics, davant dels interessos de les persones que possiblement perdin la feina. La defensa dels interessos del municipi es pot exercir des del govern i des de l'oposició, si l'oposició tenia alguna informació en relació a la possibilitat d'un ERO a SECOMSA , el meu dubte com a ciutadana és: va fer alguna cosa?...

D'altra banda, he de fer l'exercici de creure'm que el govern municipal no estava al corrent dels últims moviments de la direcció de SECOMSA, tot plegat una mica difícil de creure...

No ho sé com acabarà tot aquest tema dels possibles acomiadaments de SECOMSA, malauradament cada dia i de manera molt anònima hi ha gent a les empreses que perd el seu lloc de treball...possiblement el més interessant del ple la proposta del regidor del PSC de destinar els ingressos extraordinaris de l'IBI a polítiques actives d'ocupació.

Més Europa en drets fonamentals

2011-12-26T04:36:00.000-08:00

En pocs dies tancarem un 2011, difícil, on la crisi econòmica i els efectes d'aquesta han estat els protagonistes, i malauradament ho continuaran sent el 2012, davant d'aquesta situació els diferents Estats de la Unió Europea i governs només son capaços d'imaginar una única sortida a aquesta crisi: el retrocés dels drets socials i econòmics, i en conseqüència un retrocés en l'Estat social, tots aquells drets que no venen dels grups instal.lats en les seves estructures, sinó aquells que han suposat conquestes de generacions anteriors, de sers humans que van lluitar per ells i van forçar la transformació de la realitat social.

Caldrà coratge i força durant el 2012 per fer protagonistes els drets de solidaritat continguts en la Carta de Drets Fonamentals de la UE, molt especialment el dret a unes condicions del treball dignes i equitatives, la protecció dels joves en el treball, la seguretat i l'ajuda social,...

Potser convindrà que la UE posi èmfasi en els drets fonamentals, com a factor d'integració i identitat europea, per avançar en la construcció de l'Europa dels drets fonamentals i no només en l'Europa d'un mercat comú.

Resolució sobre la igualtat de gènere - XIIè Congrés del PSC

2011-12-23T01:22:00.000-08:00

En aquests moments tan decisius pel socialisme català declarem que som feministes perquè som socialistes i perquè no volem ni podem viure d’esquenes a aquesta màxima que és tan nostra com de totes aquelles persones que, dones i homes, que han lluitat per la igualtat de gènere al llarg de la historia. El seu llegat es tan valuós que no pot caure en l’oblit, és un pilar ideològic de primer ordre al qual ens devem, tant en la reivindicació com en l’acció.

Las nostra és una contribució a la igualtat entre tots els éssers humans, en tots els àmbits. Ho és ara i ho ha estat sempre. Noms imprescindibles per a la lluita pels drets de les dones però també per a l’emancipació de totes les persones com la Clara Zetkin o la Clara Campoamor en són un exemple, com també ho són els de les socialistes Mercè Sala, Marta Mata o Francesca Martin.

El nostre principal objectiu es sortir de la crisis i estem convençuts que Catalunya se’n sortirà i ho farà enfortida. Volem una Catalunya més justa, més equitativa i també més paritària. La història ens demostra que només les societats que han apostat per la igualtat d’oportunitats són avui societats pròsperes, justes i solidàries. Estem disposats i disposades a que així sigui i volem contribuir a tenir una alternativa d’esquerres per aconseguir-ho.

La plena incorporació de les dones al mercat de treball en igualtat de condicions és fonamental per millorar la productivitat i dotar-nos d’un model econòmic més eficient i sostenible. Necessitem un nou contracte social que ens permeti també fer desaparèixer la bretxa salarial ja que Catalunya no pot prescindir de la meitat del seu talent.

Per fer possible la plena incorporació de les dones a l’esfera pública és imprescindible potenciar l’estat del benestar, necessitem més recursos que acompanyin dones i homes, tant en el moment de fer créixer les seves famílies com en el moment de donar suport a la dependència. Cal fer una aposta clara per protegir els serveis públics essencials: l’educació, la sanitat i les pensions. I, d'altra banda, és imprescindible la corresponsabilitat dels homes en l'esfera privada.

Cal avançar en la incorporació definitiva de la perspectiva de gènere a les polítiques públiques, defensar les polítiques d’igualtat com una de les nostres banderes junt amb la defensa dels recursos adreçats a abordar les principals problemàtiques derivades de la discriminació de gènere, destacant la feminització de la pobresa, la violència masclista o bé la prostitució.

Com a socialistes hem de perseguir l’explotació sexual amb una estratègia clara de tolerància zero en relació a la seva demanda i al negoci que se’n deriva. Cal sensibilitzar la societat que la realitat que hi ha darrera de la prostitució és majoritàriament la del tràfic de dones i nens i nenes amb finalitat d’explotació sexual amb la conseqüent vulneració dels drets humans, és una forma d'esclavitud en ple s.XXI.

Ens comprometem a treballar per reduir la demanda creant consciència de que la compra de serveis de prostitució contribueix a l’establiment a casa nostra de màfies que es lucren de dones a les que han negat els seus drets.

Com a partit polític d’esquerres la democràcia paritària, la participació plena i equilibrada d'homes i dones en els poders públics és ara el nostre objectiu, la paritat és l'instrument més efectiu per fer-ho possible. Hem de repensar la nostra estratègia per fer del nostre partit una eina útil per a la societat, i molt especialment per a les dones, que segueixen necessitant més que mai referents polítics, homes i dones, que defensin els seus drets, les seves necessitats, els seus anhels i els seus somnis.

Aquesta és una lluita col•lectiva. És el conjunt de la societat, dones i homes, el qual ha de prendre les regnes de la transformació d’aquest país ja que la democràcia en la que vivim no podrà ser plena si no és paritària, si no s’acompleixen els objectius que tant el socialisme com el feminisme propugnen: la fi de l’explotació i les discriminacions i la participació de totes i tots en peu d’igualtat.

XIIèCongrés PSC

Bon Nadal!

2011-12-18T07:30:00.001-08:00

#+participació #+democràcia:VOTA!

2011-11-20T05:05:00.000-08:00

Dia de reflexió 20-N

2011-11-19T06:14:00.001-08:00

Esforç i justícia social

2011-11-03T04:42:00.000-07:00

#surtalcarrer 15.10.11 #resaperdre #totaguanyar

2011-10-15T03:20:00.000-07:00

1961-2011: 50 anys de pubilles

2011-10-03T00:23:00.001-07:00

Política

2011-09-23T07:26:00.000-07:00

Recordo la primera vegada que vaig exercir el meu dret a vot, amb il.lusió, intensitat, emoció i amb la consciència que dones la confiança a persones que donaran el millor de si mateixos,i ho faran amb la complicitat de la ciutadania.

També recordo la meva primera classe de dret natural, on ens van parlar de política, i on el professor ens va explicar perque tots els ciutadans i ciutadanes som polítics...
La política forma part de les nostres vides i és necessària per contribuir a la millora de la societat humana, dels béns comuns i generals, en definitiva pel benefici de tota una societat, per això crec en LA POLÍTICA, EN LA BONA POLÍTICA.

És d'actualitat la desafecció que senten els ciutadans vers els polítics,i el desprestigi que viu avui en dia la política, però aquesta situació que vivim de ben segur és responsabilitat de tots, no confio en que la situació canvii gaire, passades les eleccions del 20-N, perque en definitiva qui ens governa són homes i dones com nosaltres, malgrat tot SEMPRE CREURÉ EN LA POLÍTICA.

Homenatge de Miami-Platja a Fleming.

2011-09-08T11:22:00.000-07:00

El diari ABC de 14 d'agost de 1960, recollia la notícia de l'homenatge de Miami-Platja al Dr. Fleming, sóta el títol: "El director propietario del Miami-Playa de Tarragona, en Sevilla".

La notícia deia: "...el Sr. Esquius que goza de gran prestigio y popularidad en los medios comerciales de Cataluña,ha sido el promotor del emotivo homenaje, que en honor del Dr. Fleming, descubridor de la penicilina, se celebró el pasado 24 de julio en el "Miami-Playa" de Montroig.Este homenaje...consistió en la inauguración de una plaza que lleva su nombre, en Montroig, y en el descubrimiento de un busto del Ilustre investigador británico...A estos actos asistió la viuda del Dr. Fleming, lady Amalia Fleming, que llegó de Londres expresamente invitada por el Sr. Esquius, y estuvieron presentes en los mismos las primeras autoridades de Tarragona y Montroig, así como el cónsul general de Gran Bretaña en Barcelona, sir Bernard C.A. Cook, y el vicecónsul en la capital tarraconense, don Ignacio Navarro.
Bendijo la plaza Fleming y el busto erigido en memoria del insigne doctor el cura párroco de Montroig, don José Maria Franquet...
Con este motivo, "Miami Playa", y en general todo el pueblo de Montroig, vivió unas jornadas muy emotivas..."

Diario ABC.Edición Andalucía. 14 de agosto de 1960.

#Pixerota

2011-08-29T03:23:00.000-07:00

Quan un jove de 16 anys comença a perdre oportunitats

2011-08-20T10:26:00.000-07:00

Quan veus a joves amb oportunitats perdudes és inevitable preguntar-se: què està fallant ?...L'altre dia m'ho preguntava tot sortint d'una compareixença, pensava: és agost, temps de vacances, té 16 anys,és jove i té mil oportunitats...i ara el tanquen per tres mesos, l'objectiu: el seu benestar i l'interés superior del menor... i després ??...tot seguit vaig pensar que la justícia no és la sol.lució...

Lliure circulació dels treballadors i treballadores de Romania.-

2011-07-31T07:59:00.000-07:00

El passat 22 de juliol de 2011 el Consell de Ministres, va adoptar l’acord pel qual s’estableix la reactivació del període transitori en relació a la lliure circulació dels treballadors i treballadores de Romania (publicat per l’Ordre PRE/2072/2011, de 22 de juliol, BOE del 23.07.2011).
La mesura suspèn l’aplicació dels articles 1 a 6 del Reglament núm. 1612/68 relatiu a la lliure circulació dels treballadors dins la Comunitat Europea. Els articles 1 a 6 regulen l’accés al treball.
La mesura no afecta al treball per compte propi. L’acord afecta als romanesos que entrin en territori espanyol a partir del dia 22 de juliol de 2011 o bé als qui ja es trobessin en territori espanyol i no estiguessin donats d’alta al règim corresponent de la Seguretat Social o estiguessin inscrits com a demandants d’ocupació el 22.07.2011 i vulguin:

a) Treballar per compte d’altri

b) Treballar per compte d’altri com a activitat complementària I compatible amb la seva activitat principal de realització d’estudis, investigació o formació, practiques no laborals o serveis de voluntariat.
Els treballadors/ores afectats per aquest acord, per poder treballar per compte d’altri necessiten obtenir prèviament una autorització de treball.
S’aplicarà el règim comunitari als familiars no comunitaris dels treballadors romanesos afectats per aquest acord que reuneixin les condicions següents:

1. Que el familiar hagi entrat a Espanya amb anterioritat al 22 de juliol de 2011.
2. Que el familiar romangui a territori espanyol.

3. Que el treballador romanès del qual s’és familiar es trobi ja a territori espanyol i figuri donat d’alta al règim corresponent de la Seguretat Social o bé inscrit com a demandant d’ocupació en data 22 de juliol de 2011.
Si es compleixen les tres condicions se’ls aplica el règim comunitari i, no han de tramitar cap sol•licitud d’autorització de treball.
A finals de 2012 el govern avaluarà els efectes del període transitori, i acordarà la seva continuïtat o el donarà per finalitzat

Indignació amb les condicions laborals

2011-06-26T08:52:00.000-07:00

Fa uns dies vaig anar a Pl. Catalunya, no a veure als indignats però sí a compartir amb ells també la indignació que jo sento. Vaig aturar-me a la comissió de continguts, i en concret vaig decantar la meva atenció cap a una part de la comissió on tothom podia deixar la seva opinió en relació als drets laborals. No em va sorprendre res del que allí vaig poder llegir, ja fa massa temps que el mercat laboral no funciona, i sincerament ni les organitzacions sindicals protegeixen el que han de protegir,ni els empresaris porten a terme bones polítiques dins de les seves empreses, ni l'Estat té una política clara i seriosa per tal de dur a terme una regulació justa del mercat del treball.

Article 23: Declaració Universal dels Drets Humans:

1."Toda persona tiene derecho al trabajo, a la libre elección de su trabajo, a condiciones equitativas y satisfactorias de trabajo y a la protección contra el desempleo. "
2."Toda persona tiene derecho, sin discriminación alguna, a igual salario por trabajo igual. "
3."Toda persona que trabaja tiene derecho a una remuneración equitativa y satisfactoria, que le asegure, así como a su familia, una existencia conforme a la dignidad humana y que será completada, en caso necesario, por cualesquiera otros medios de protección social. "

Noves maneres d’organització del PSC del segle XXI: una organització que aprèn.

2011-06-13T02:15:00.000-07:00

“El corazón de la organización que aprende es el concepto de comunidad de compromiso”, Bleed, R.

• Creació de sinèrgies i interrelacions amb mecanismes de col.laboració i coordinació, a tots els nivells de l’organització.

• Establir un intercanvi i distribució de coneixement a tota l’organització i a tots els nivells.

• Potenciar la discussió i l’anàlisi, establint un disseny participatiu on es desenvolupin les habilitats i els recursos personals.

• El treball en equip i la participació real.

• Eliminar estructures burocràtiques i crear dinàmiques que aconsegueixin mobilitzar l’organització.

• Realitzar accions per crear i utilitzar l’energia interna i de creació de valors compartits.

Derechos humanos de primera, segunda y tercera generación: evolución.-

2011-06-11T11:47:00.000-07:00

Los derechos humanos a los que dio lugar la Revolución francesa fueron los denominados derechos de la primera generación, los derechos civiles y políticos (libertad de credo, libertad de expresión, derecho de voto, derecho a no sufrir malos tratos, etc.). Son derechos en los que prima, ante todo, la reivindicación de un espacio de autonomía y libertad frente al Estado; lo que plantean estos derechos humanos es la no interferencia del Estado en la vida de los ciudadanos y ciudadanas. Sin embargo, con el paso del tiempo se fue viendo que los derechos civiles y políticos eran insuficientes y que necesitaban ser complementados. No será hasta fines del siglo XIX y principios del XX cuando, debido al auge del movimiento obrero y a la aparición de partidos de ideología socialista, se empiece a calificar a los derechos civiles y políticos como meras “libertades formales”, en sentido marxista, si no se garantizan, a su vez, otro tipo de derechos: los derechos económicos, sociales y culturales (derecho al trabajo, al alimento, a la educación, etc.). Se considera que la dignidad humana descansa tanto en el reconocimiento de los derechos civiles y políticos como en el reconocimiento de los derechos económicos, sociales y culturales.
Esta segunda generación de derechos humanos recibirá un apoyo importante con el triunfo de las revoluciones rusa y mejicana, que tratan de instaurarlos de una manera efectiva. Esta nueva generación de derechos humanos ya no se va a contentar con un papel meramente pasivo del Estado, sino que va a exigir una actividad positiva por parte de éste para ser puestos en práctica. Asistimos así, avalado por el keynesianismo económico, al advenimiento del Estado intervencionista. A partir de este momento, los ciudadanos van a comenzar a reivindicar al Estado su intervención para la protección y garantización de derechos tales como el acceso a la salud, a la vivienda, a la educación, el derecho al trabajo, la Seguridad Social, etc.
Ahora bien, a pesar de la existencia y aparición histórica de las dos generaciones o tipos de derechos humanos que acabamos de analizar, no se trata de dos compartimentos estancos, dos categorías completamente autónomas, sino que ambas categorías van a estar profundamente interrelacionadas. Es lo que se denomina la indivisibilidad e interdependencia de las dos generaciones de derechos humanos.
1) Internacionalización de los derechos humanos Surgidos los derechos humanos en las esferas nacionales de cada Estado, será a partir de 1945, tras la finalización de la II Guerra Mundial, cuando se inicie un proceso paulatino de internacionalización de los derechos humanos, es decir, un proceso mediante el cual no sólo los Estados sino también la comunidad internacional va a asumir progresivamente competencias en el campo de los derechos humanos. Un papel destacado en este proceso de internacionalización le va a corresponder a la Organización de las Naciones Unidas (ONU), que se va a convertir en el marco en el que se va configurando el nuevo Derecho Internacional de los Derechos Humanos.
Tras el fin de la II Guerra Mundial en 1945 y el descubrimiento de los horrores ocurridos en los campos de concentración y del genocidio judío, los derechos humanos se convirtieron en uno de los objetivos primordiales de la ONU, entonces creada. La Carta de las Naciones Unidas (1945), el documento constitutivo de la nueva Organización, se iba a hacer eco de este interés renovado por los derechos humanos, proclamando ya desde el mismo Preámbulo su “fe en los derechos fundamentales”.
De todas formas, desde los mismos inicios de la nueva Organización Internacional se vio claramente que los derechos humanos se iban a convertir en un arma arrojadiza más entre las grandes potencias ya enfrascadas en la Guerra Fría, período que abarca desde poco después del fin de la II Guerra Mundial hasta principios de los años 90. Los derechos humanos han sido una cuestión que ha estado absolutamente politizada, entrando en juego factores externos a lo que constituye la esencia y la razón de ser de los derechos humanos: la defensa de la dignidad de la persona.
Esta politización estuvo presente en todo el proceso de elaboración de la declaración universal de los derechos humanos, con posiciones muy encontradas entre el bloque socialista y el bloque capitalista. Finalmente, el 10 de diciembre de 1948 tuvo lugar la aprobación de la Declaración Universal de los Derechos Humanos por la Asamblea General de las Naciones Unidas.
Otro paso importante adoptado en el seno de las Naciones Unidas para profundizar en el proceso iniciado en orden a la internacionalización de los derechos humanos fue la aprobación en 1966 de los pactos internacionales de los derechos humanos. La aprobación de estos dos Pactos era el complemento imprescindible a la aprobación en 1948 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. El problema con el que se enfrentaba la Declaración de 1948 es que fue aprobada mediante una resolución de la Asamblea General de las Naciones Unidas, resoluciones que constituyen meras recomendaciones para los Estados, pero no obligaciones jurídicas vinculantes. Por lo tanto, era imprescindible el proceder a la aprobación de unos instrumentos de derechos humanos que tuviesen carácter plenamente jurídico y pudiesen vincular a los Estados que los ratificasen. Sin embargo, como ocurriese con la aprobación de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, iba a ser una tarea enormemente complicada. De nuevo el conflicto Este-Oeste iba a planear sobre la elaboración de los Pactos de derechos humanos. Para hacernos una idea, inicialmente estaba previsto aprobar un único Pacto, que recogiese el conjunto de los derechos y libertades fundamentales. Finalmente, la rivalidad entre ambos bloques obligó a aprobar dos Pactos. Así, en la actualidad contamos con el Pacto internacional de derechos civiles y políticos y con el Pacto internacional de derechos económicos, sociales y culturales, aprobados ambos, paradójicamente, el mismo día y en la misma sesión de la Asamblea General de las Naciones Unidas, el 16 de diciembre de 1966. Sin embargo, hubo que esperar otros diez años, hasta 1976, para que estos dos Pactos pudiesen entrar en vigor tras la ratificación de un número suficiente de Estados.
Asimismo, es interesante destacar la protección de los derechos humanos que ha tenido lugar en el marco de Organizaciones Internacionales de carácter regional. Dadas las enormes diferencias culturales, ideológicas, religiosas y de otros tipos existentes entre los diferentes Estados a nivel universal, pronto se vio que iba a ser mucho más sencillo el cooperar en ámbitos más reducidos y con un mayor grado de homogeneidad. Así, desde el Consejo de Europa, la Organización de Estados Americanos (OEA) y la Organización para la Unidad Africana (OUA) se han creado sendos sistemas de protección de los derechos humanos. En este sentido, en 1950 se adoptó la Convención Europea de Derechos Humanos, en 1969 la Convención Americana de Derechos Humanos y en 1981 la Carta Africana de los Derechos Humanos y de los Pueblos (ver [sistema africano/europeo/interamericano de derechos humanos]).
Por lo tanto, en la actualidad contamos en la esfera internacional con la Declaración Universal, los dos Pactos Internacionales de derechos humanos, las Convenciones de carácter regional y todo un abanico de Convenciones internacionales que han venido a tratar de proteger determinados sectores específicos de derechos humanos (derechos de los niños, derechos de la mujer, prohibición internacional contra la tortura, etc.).
2) La aparición de los derechos humanos de la tercera generación
A partir de los años 70 estamos asistiendo a la aparición de todo un conjunto de nuevos derechos humanos, que tratan de responder a los retos más urgentes que tiene planteados ante sí la comunidad internacional. Entre los derechos humanos que han sido propuestos para formar parte de esta “nueva frontera de los derechos humanos” se encuentran los siguientes: el derecho al desarrollo; el derecho a la paz; el derecho al medio ambiente; el Derecho a Beneficiarse del Patrimonio Común de la Humanidad o el derecho a la asistencia humanitaria .
Diferentes son los factores que han propiciado, y siguen propiciando, la aparición de estos nuevos derechos humanos. En primer lugar, el proceso descolonizador de los años 60 supuso toda una revolución en la sociedad internacional y, por ende, en el ordenamiento jurídico llamado a regularla, el Derecho Internacional. Este cambio también ha dejado sentir su influencia en la teoría de los derechos humanos, que cada vez se va a orientar más hacia los problemas y necesidades concretos de la nueva categoría de países que había aparecido en la escena internacional: los países en vías de desarrollo. Si, como hemos visto, fueron las revoluciones burguesas y socialistas las que dieron lugar a la primera y segunda generación de derechos humanos, respectivamente, va a ser esta revolución anticolonialista la que dé origen a la aparición de los derechos humanos de la tercera generación.
Otro factor que ha incidido de una forma notable en el surgimiento de estos derechos de la solidaridad es la interdependencia y globalización presentes en la sociedad internacional a partir de los años 70. Cada vez más los Estados son conscientes de que existen problemas globales cuya solución exige respuestas coordinadas, esto es, recurrir a la cooperación internacional. Consecuencia de este cambio global, los derechos de la tercera generación son derechos que enfatizan la necesidad de cooperación internacional y que tienen una dimensión básicamente colectiva.
Ahora bien, esta nueva generación de derechos humanos no ha sido aceptada de forma pacífica ni por la doctrina iusinternacionalista ni por los propios Estados, existiendo un intenso debate en torno a ellos. Salvo el derecho a beneficiarse del Patrimonio Común de la Humanidad, ninguno de los otros nuevos derechos ha sido reconocido mediante un instrumento convencional de alcance universal, es decir, mediante un tratado internacional vinculante para los Estados que lo ratifiquen. El reconocimiento de estos nuevos derechos se ha efectuado principalmente a través de resoluciones de la Asamblea General de las Naciones Unidas, lo que nos plantea el espinoso tema del valor jurídico de tales resoluciones.
Por lo tanto, nos encontramos ante unos nuevos derechos humanos que estarían todavía en proceso de formación; serían derechos humanos en statu nascendi, dado que los Estados, principales creadores del Derecho Internacional, se muestran reacios a su reconocimiento en otro instrumento que no sean resoluciones de la Asamblea General de las Naciones Unidas.

Pacte democràtic i legítim d’unió.-

2011-05-29T09:06:00.000-07:00

El passat 22-M, dels 7710 votants a Mont-roig, 4251 van decidir anar a votar, la resta no ho va fer. L’abstenció a Mont-roig en aquestes últimes eleccions ha estat del 41,83%, l’any 2007 va ser del 40,96%.

Com a conclusió primera diria que l’abstenció passiva a Mont-roig, la falta de participació i decisió col.lectiva a Mont-roig suposen un greu cop i un obstacle important a la democràcia representativa que tenim.

La voluntat democràtica dels votants de Mont-roig està pràcticament dividida en dos, amb disfuncions molt importants que aguditzen la divisió del municipi. Així ens trobem a Miami-Platja on la representació majoritària només la tenen dues forces polítiques oposades: PSC-PM i PP. D’altra banda a la resta del municipi ens trobem amb un repartiment de forces molt iguals i fraccionades: CIU, FIC, Acord Municipal i VerdsX Més i sense pràcticament representació de PSC-PM i PP.

Com a conclusió segona, cal dir que és necessari arribar a un acord democràtic que sigui representatiu de tot el municipi i aquest acord a més ha de ser legítim i donar l’alcaldia a la força més votada.

El pacte democràtic i legítim d’unió a Mont-roig del Camp, en opinió meva ha de ser: PSC-PM + FIC + CIU + VERDS.

BLAU

2011-05-23T01:13:00.001-07:00

Jornada de reflexió amb el 15-M

2011-05-20T15:13:00.000-07:00

Més i Millor: Mont-roig té un gran futur

2011-05-11T12:39:00.000-07:00

Cal fer més i cal fer-ho millor, el PSC de Mont-roig té la responsabilitat de ser el garant d’unitat i cohesió per poder assolir els nous reptes de canvi i transformació tan necessaris pel municipi, bones polítiques locals, en un món globalitzat.
Cal tenir clares les prioritats, la visió i el projecte i els mètodes participatius per generar les sinèrgies, els consensos, etc…amb la majoria de la gent: els treballadors que busquen feina, els joves, les dones, la gent gran, els autònoms i emprenedors…i cal fer-ho amb proximitat, treball, coherència, transparència i dignitat.
Ens cal un progrés real que conflueixi amb el que vol la majoria de veïns i veïnes, un progrés de causes comunes i col•lectives, que defensi els interessos generals de tots els ciutadans del municipi, lluitant així per la llibertat, la plena igualtat i la justícia social.
Són significatives les dades d’atur de Mont-roig del Camp, el tercer municipi amb més atur, després de Reus i Cambrils. Per tant, un dels eixos principals i prioritaris d’actuació ha de ser la creació d’ocupació, l’ajut i especial atenció als autònoms, a les empreses i als emprenedors, etc…És necessari la diversificació, la transversavilitat i la reorientació dels sectors econòmics que té el municipi, així com l’impuls d’una economia i uns sectors basats en el coneixement que ens permetin ser competitius com a municipi.
Ens cal impulsar un municipi que sigui dinàmic, plural, innovador, tenim el capital humà necessari per fer-ho, només cal unir esforços i anar sumant gent compromesa que defensi els principis i valors de l’esquerra.

Anònims, blocs,hooligans i llibertat d'expressió

2011-04-26T03:07:00.000-07:00

Una de les lectures d'aquests dies: "Libertad de expresión y derechos humanos" del professor Fernando Urioste Braga, m'ha motivat a escriure aquest post sobre els anònims dels blocs locals en relació a les llistes electorals.

Cert és que més d'un si no fós anònim seria mereixedor d'una querella o demanda i és preocupant observar com la majoria de comentaris ni tan sols s'eleven a la categoria del que és la llibertat d'expressió.

L'article 19.2.3 a) del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics diu:

"2. Toda persona tiene derecho a la libertad de expresión; este derecho comprende la libertad de buscar, recibir y difundir informaciones e ideas de toda índole, sin consideración de fronteras, ya sea oralmente, por escrito o en forma impresa o artística, o por cualquier otro procedimiento de su elección.

3. El ejercicio del derecho previsto en el párrafo 2 de este artículo entraña deberes y responsabilidades especiales. Por consiguiente, puede estar sujeto a ciertas restricciones, que deberán, sin embargo, estar expresamente fijadas por la ley y ser necesarias para:

a) Asegurar el respeto a los derechos o a la reputación de los demás"(...)

La Convenció Americana sobre Drets Humans, en el seu article 11 sobre "Protección de la honra y de la dignidad" determina: "1. Toda persona tiene derecho al respeto de su honra y al reconocimiento de su dignidad".

L'article 11 de la Declaració de Drets de l'Home i el Ciutadà expressa el següent: " La libre comunicación de los pensamientos y de las opiniones es uno de los derechos más preciados del hombre; todo ciudadano puede, por tanto, hablar, escribir y publicar libremente, salvo la responsabilidad por el abuso de esta libertad en los casos determinados por la ley".

La importància de la llibertat d'expressió és la seva capacitat de ser creadora d'opinió pública, fonamental en una societat democràtica,i també on és necessària el dret a la informació veraç.

Qui vulgui opinar, comunicar-se, expressar-se ( en aquest cas mitjançant la xarxa) que s'animi i ho faci però tenint en compte el dret a l'honor de la persona.

Segurament si generem més blocs, més opinions, més continguts,més dades objectives,més informacions fefaents,no només exercirem el nostre dret a la llibertat d'expressió d'una manera individual, també donarem dimensió social a la llibertat d'expressió com a fonament i base del que és la societat política.

Bona diada de Sant Jordi 2011!!

2011-04-20T12:59:00.000-07:00

Indigneu-vos

2011-04-16T08:30:00.000-07:00

Us deixo amb el pròleg del llibre de l'Stéphane Hessel, certament val la pena llegir el llibre.

¡INDIGNAOS!, repite Hessel a los jóvenes. Les recuerda los logros de la segunda mitad del siglo XX en el terreno de los derechos humanos, la implantación de la Seguridad Social, los avances del estado de bienestar, al tiempo que les señala los
actuales retrocesos. Los brutales atentados del 11-S en NuevaYork y las desastrosas acciones emprendidas por Estados Unidos como respuesta a los mismos, están marcando el camino inverso.Un camino que en la primera década de este siglo XXI se está recorriendo a una velocidad alarmante. De ahí la alerta de Hessel a los jóvenes. Con su grito les está diciendo: “Chicos, cuidado,hemos luchado por conseguir lo que tenéis, ahora os toca a vosotros defenderlo, mantenerlo y mejorarlo; no permitáis que os lo arrebaten”.

¡INDIGNAOS! Luchad, para salvar los logros democráticos basados en valores éticos, de justicia y libertad prometidos tras la dolorosa lección de la segunda guerra mundial. Para distinguir entre opinión pública y opinión mediática, para no sucumbir al engaño propagandístico. “Los medios de comunicación están en manos de la gente pudiente”, señala Hessel. Y yo añado: ¿quién es la gente
pudiente? Los que se han apoderado de lo que es de todos. Y como es de todos, es nuestro derecho y nuestro deber recuperarlo al servicio de nuestra libertad.

¡INDIGNAOS!, sin violencia. Hessel nos incita a la insurrección pacífica evocando figuras como Mandela o Martin Luther Kingo. Yo añadiría el ejemplo de Gandhi, asesinado precisamente en 1948, año de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, de cuya redacción fue partícipe el propio Hessel. Como cantara Raimon contra la dictadura: Digamos NO. Negaos. Actuad. Para empezar, ¡INDIGNAOS!

Prólogo de Jose Luis Sampedro
Del libro “Indignaos” de Stéphane Hessel

Maltrato puntual y habitual en el ámbito familiar: evolución legislativa

2011-04-09T10:48:00.000-07:00

La regulación básica de la materia la encontramos en la Ley Orgánica 11/2003, de 29 de septiembre, de medidas concretas en materia de seguridad ciudadana, violencia doméstica e integración social de los extranjeros. La Ley 27/2003, de 31 de julio, reguladora de la Orden de protección de las víctimas de la violencia doméstica y por último la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.
Con anterioridad a la LO 11/2003 ya existía el delito de habitualidad, reflejado en el art. 153 CP. El mismo era objeto de crítica, pues constituía, un bis in idem, al estar ubicado como delito contra la integridad física; con el cambio de ubicación del precepto en la posterior reforma del 2003 se consideran vulnerados bienes jurídicos distintos (integridad y dignidad), y por ello el bis in idem no existe, y además con esa reforma, el art. 153 del CP adquirirá un contenido diferente y tipificará como delito las lesiones, malos tratos y amenazas con arma o instrumentos peligrosos en ese ámbito familiar, antes constitutivas de meras faltas.

La reforma del CP, realizda por la LO 11/2003, de 29 de septiembre, introdujo unos cambios muy significativos en relación con los delitos relacionados con la violencia en el ámbito familiar. El legislador pretendía con dicha reforma penal que el delito alcanzara a todas las manifestaciones de la violencia doméstica y que esa regulación más contundente produjera unos mayores efectos preventivos. Así, en primer lugar, las conductas que antes eran consideradas faltas de lesiones, malos tratos o amenazas con arma o instrumento peligroso, cuando se cometieran en el ámbito doméstico, pasarían a ser consideradas como delito, como se ha indicado ya.

En segundo lugar, respecto de los delitos de violencia doméstica cometidos con habitualidad, se les daba una diferente sistemática al considerar que, esa habitualidad, creaba un clima vital de indignidad a la víctima, que comporta ataque a un bien jurídico distinto al vulnerado con los diferentes actos de violencia ejercidos, lo cual permitirá un reproche adicional, configurado por el delito de habitualidad en este entorno que se incluyó en los delitos contra la dignidad/integridad moral de las personas (art. 173.2)

Posteriormente mediante la LO 1/2004, de 28 de diciembre y denominada de Protección integral contra la violencia de género, se introduce una importante reforma del código penal en esta materia, otorgando una mayor protección penal a la mujer así como a las personas especialmente vulnerables que convivan con el agresor. Para ello el legislador ha optado por hacer una clara distinción al tiempo de regular distintos tipos penales relacionados con esta problemática de modo que, como veremos, se considerará más grave el hecho cuando la víctima sea la mujer o aquella persona especialmente vulnerable que cuando sea otra de las personas previstas en el art. 173.2 del CP.

La citada Ley de Proteción Integral establece medidas no sólo en el ámbito penal, sino también en otros órdenes como el social, sanitario, laboral y procesal. En este último cabe destacar la creación de los Juzgados de Violencia sobre la Mujer.

Para perfilar el proceso evolutivo a continuación plasmaré los apartados más significativos de las normativas vigentes en las diferentes etapas legislativas:

A) CP anterior a la reforma 2003: art. 153:

El que habitualmente ejerza violencia física o psíquica sobre quien sea o haya sido su cónyuge o sobre persona que esté o haya estado ligada a él de forma estable por análoga relación de afectividad, o sobre los hijos propios o del cónyuge o conviviente, pupilos, ascendientes o incapaces que con él convivan o que se hallen sujetos a la potestad, tutela, curatela, acogimiento o guarda de hecho de uno u otro, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, sin perjuicio de las penas que pudieran corresponder a los delitos o faltas en que se hubieran concretado los actos de violencia física o psíquica.

Para apreciar la habitualidad a que se refiere el párrafo anterior, se atenderá al número de actos de violencia que resulten acreditados, así como a la proximidad temporal de los mismos, con independencia de que dicha violencia se haya ejercido sobre la misma o diferentes víctimas de las comprendidas en este artículo, y de que los actos violentos hayan sido o no objeto de enjuiciamiento en procesos anteriores.

B) Ley Orgánica 11/2003, de 29 de septiembre, de medidas concretas en materia de seguridad ciudadana, violencia doméstica e integración social de los extranjeros:

- Exposición de Motivos:

o El fenómeno de la violencia doméstica tiene un alcance ciertamente pluridisciplinar. Es preciso abordarlo con medidas preventivas, con medidas asistenciales y de intervención social a favor de la víctima, con medidas incentivadores de la investigación, y también con medidas legislativas orientadas a disuadir de la comisión de estos delitos.

o Por ello, los delitos relacionados con la violencia doméstica han sido objeto en esta reforma de una preferente atención, para que el tipo delictivo alcance a todas sus manifestaciones y para que su regulación cumpla su objetivo en los aspectos preventivos y represivos. También se ha incrementado de manera coherente y proporcionada su penalidad y se han incluido todas las conductas que puedan afectar al bien jurídico protegido.

o En esta línea, en primer lugar, las conductas que son consideradas en el Código Penal como falta de lesiones, cuando se cometen en el ámbito doméstico pasan a considerarse delitos, con lo cual se abre la posibilidad de imponer pena de prisión y, en todo caso, la pena de privación del derecho a la tenencia y porte de armas. Por esta razón se ajusta técnicamente la falta regulada en el art. 617.

o En segundo lugar, respecto de los delitos de violencia doméstica cometidos con habitualidad, se les dota de una mejor sistemática, se amplía el círculo de sus posibles víctimas, se impone, en todo caso, la privación del derecho a la tenencia y porte de armas y se abre la posibilidad de que el juez o tribunal sentenciador acuerde la privación de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento.

Artículo Primero. Modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.
Uno. Se modifica el art. 23, que queda redactado de la siguiente manera:

Artículo 23

Es circunstancia que puede atenuar o agravar la responsabilidad, según la naturaleza, los motivos y los efectos del delito, ser o haber sido el agraviado cónyuge o persona que esté o haya estado ligada de forma estable por análoga relación de afectividad, o ser ascendiente, descendiente o hermano por naturaleza o adopción del ofensor o de su cónyuge o conviviente.

Se modifica el art. 153 que queda redactado como sigue:

Artículo 153

El que por cualquier medio o procedimiento causara a otro menoscabo psíquico o una lesión no definidos como delito en este Código, o golpeara o maltratara de obra a otro sin causarle lesión, o amenazara a otro de modo leve con armas y otros instrumentos peligrosos, cuando en todos estos casos el ofendido fuera alguna de las personas a las que se refiere el art. 173.2, será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o trabajos en beneficio de la comunidad de 31 a 80 días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de uno a tres años, así como, cuando el juez o tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de seis meses a tres años.
Se impondrán las penas en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o utilizando armas, o tenga lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realicen quebrantando una pena de las contempladas en el art. 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza.

Se modifica el art 173, que queda redactado como sigue:

Artículo 173

1. El que infligiera a otra persona un trato degradante, menoscabando gravemente su integridad moral, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.
2. El que habitualmente ejerza violencia física o psíquica sobre quien sea o haya sido su cónyuge o sobre persona que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o sobre los descendientes, ascendientes o hermanos por naturaleza, adopción o afinidad, propios o del cónyuge o conviviente, o sobre los menores o incapaces que con él convivan o que se hallen sujetos a la potestad, tutela, curatela, acogimiento o guarda de hecho del cónyuge o conviviente, o sobre persona amparada en cualquier otra relación por la que se encuentre integrada en el núcleo de su convivencia familiar, así como sobre las personas que por su especial vulnerabilidad se encuentran sometidas a custodia o guarda en centros públicos o privados, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, privación del derecho a la tenencia

Y porte de armas de dos a cinco años y, en su caso, cuando el juez o tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de uno a cinco años, sin perjuicio de las penas que pudieran corresponder a los delitos o faltas en que se hubieran concretado los actos de violencia física o psíquica.
Se impondrán las penas en su mitad superior cuando alguno o algunos de los actos de violencia se perpetren en presencia de menores, o utilizando armas, o tengan lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realicen quebrantando una pena de las contempladas en el art. 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad o prohibición de la misma naturaleza.

3. Para apreciar la habitualidad a que se refiere el apartado anterior, se atenderá al número de actos de violencia que resulten acreditados, así como a la proximidad temporal de los mismos, con independencia de que dicha violencia se haya ejercido sobre la misma o diferentes víctimas de las comprendidas en este artículo, y de que los actos violentos hayan sido o no objeto de enjuiciamiento en procesos anteriores.

C) La Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.

Exposición de Motivos:

La violencia de género no es un problema que afecte al ámbito privado. Al contrario, se manifiesta como el símbolo más brutal de la desigualdad existente en nuestra sociedad. Se trata de una violencia que se dirige sobre las mujeres por el hecho mismo de serlo, por ser consideradas, por sus agresores, carentes de los derechos mínimos de libertad, respeto y capacidad de decisión. (Lo que se persigue es atacar esa actitud dominadora del varón, que con su machismo, la considera como algo de su propiedad, la cosifica. Esa es la grave actitud que se proscribe, pero no otro tipo de discusión o enfrentamiento entre los miembros de la pareja, que escapa a esta protección especial).

En los últimos años se han producido en el derecho español avances legislativos en materia de lucha contra la violencia de género, tales como la Ley Orgánica 11/2003, de 29 de septiembre, de medidas concretas en materia de seguridad ciudadana, violencia doméstica e integración social de los extranjeros; la Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995,de 23 de noviembre, del Código Penal, o la Ley 27/2003, de 31 de julio, reguladora de la orden de protección de las víctimas de la violencia doméstica; además de las leyes aprobadas por diversas Comunidades Autónomas, dentro de su ámbito competencial.

El ámbito de la Ley abarca tanto los aspectos preventivos, educativos, sociales, asistenciales y de atención posterior a las víctimas, como la normativa civil que incide en el ámbito familiar o de convivencia donde principalmente se producen las agresiones, así como el principio de subsidiariedad en las Administraciones Públicas.
Igualmente se aborda con decisión la respuesta punitiva que deben recibir todas las manifestaciones de violencia que esta Ley regula.
La violencia de género se enfoca por la Ley de un modo integral y multidisciplinar empezando por el proceso de socialización y educación.
La Ley establece medidas de sensibilización e intervención en el ámbito educativo. Se refuerza, con referencia concreta al ámbito de la publicidad, una imagen que respete la igualdad y la dignidad de las mujeres. Se apoya a las víctimas a través del reconocimiento de derechos como el de la información, la asistencia jurídica gratuita y otros de protección social y apoyo económico.
En su título IV la Ley introduce normas de naturaleza penal, mediante las que se pretende incluir, dentro de los tipos agravados de lesiones, uno específico que incremente la sanción penal cuando la lesión se produzca contra quien sea o haya sido la esposa del autor, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad, aun sin convivencia. También se castigarán como delito las coacciones leves y las amenazas leves de cualquier clase cometidas contra las mujeres mencionadas con anterioridad.

Artículo 37. Protección contra los malos tratos.

El art. 153 del Código Penal, queda redactado de la siguiente manera:

1. El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión no definidos como delito en este Código, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad a un sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en

beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años. (Violencia de género)

2. Si la víctima del delito previsto en el apartado anterior fuere alguna de las personas a que se refiere el art. 173.2, exceptuadas las personas contempladas en el apartado anterior de este artículo, el autor será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento de seis meses a tres años.(violencia doméstica)

D) La Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre que modifica el CP, tiene menos incidencia, pues fundamentalmente y en el tema que nos ocupa, únicamente aporta lo siguiente: se amplía la duración máxima de las penas de alejamiento y de no aproximación a la víctima, incluyéndose la previsión de su cumplimiento simultáneo con la de prisión e incluso concluida la pena, para evitar el acercamiento durante los permisos de salida u otros beneficios penitenciarios o después de su cumplimiento.
Se establecen por separado las tres modalidades existentes en la actualidad: la prohibición de residir y acudir a determinados lugares, la prohibición de aproximación a la víctima u otras personas y la prohibición de comunicación con la víctima u otras personas.
Y por último se mejora técnicamente para que sirva con más eficacia a la prevención y represión de delitos y, en especial, a la lucha contra la violencia doméstica, estableciéndose la posible suspensión del régimen de visitas, comunicación y estancia de los hijos, así como la prohibición de comunicaciones por medios informáticos o telemáticos.

Se han mostrado aquí algunas partes de las normas reguladores de la violencia que nos ocupa, con el fin de constatar la evolución sufrida legislativamente en su tratamiento.

Responsabilidad penal de menores, una introducción.

2011-03-27T14:28:00.000-07:00

La característica más importante del proceso penal de menores reside en su finalidad, cual es la de erigirse, más que en un proceso retribucionista o dirigido exclusivamente a la aplicación del ius puniendi, en un proceso concebido para obtener la rehabilitación del menor y solucionar el conflicto intersubjetivo entre el agresor y la víctima.

El actual ambiente de populismo punitivo, lleva a reivindicaciones de mayor dureza con los jóvenes infractores e incluso a equiparaciones con los adultos. Quienes así se manifiestan parecen ignorar que, para la existencia de un delito, no basta con que se produzca un resultado o riesgo lesivo penado por la ley, sino que sin existir causa alguna de justificación, debe podérsele reprochar a su autor, se le debe poder culpar por ello, hacerle responsable. Pero no cabe culpabilidad, sin capacidad de culpabilidad, imputabilidad o imputación personal. Y esa capacidad de culpabilidad pasa por la plena posesión de la capacidad de comprender la ilicitud del hecho y de la capacidad de adecuación de la conducta a tal comprensión; estas capacidades de conocer y querer (cognitiva y volitiva) permitirán la comprensión social por parte del sujeto que las posea, y tal comprensión constituirá la base del reproche.
Y en la medida que el menor posee tales capacidades, como es obvio- a la luz de la psicología evolutiva-, cuantitativa y cualitativamente disminuidas y diferentes-respectivamente-en relación a las del adulto, su capacidad de culpabilidad y por ende su culpabilidad y responsabilidad también lo serán. Por ello, y en base al principio de igualdad que prescribe el trato desigual a los desiguales, los menores transgresores de normas penales no pueden ser tratados por la jurisdicción penal de adultos, ni equipararse a éstos, y como máximo, y de apostar por una jurisdicción especial de menores, ésta deberá tener un talante distinto, educativo y no retributivo, y educativo en el sentido de ofrecer al trasgresor aquello que no tuvo.
Conviene tratar del concepto “interés superior del menor”. Así, internacionalmente se reconocen dos antecedentes que dan soporte a este interés, a saber, la declaración de Ginebra de 1924, y la declaración universal de derechos del niño de 1959.
Pero es en el año 1980 cuando esta idea adquiere fuerza, ya que la denominación interés superior del menor aparece por primera vez en el Preámbulo de la Convención de la Haya.
Posteriormente, la Convención Internacional sobre los Derechos del Niños, consagra el principio del “interés superior del menor”, y así en su Art. 3.1 establece que “en todas las medidas concernientes a los niños que tomen las instituciones públicas o privadas de bienestar social, los tribunales, las autoridades administrativas o los órganos legislativos, una consideración primordial a la que se atenderá será el interés superior del niño”.
El concepto que nos ocupa carece de definición legal, más debe ser identificado con la protección de los derechos fundamentales que el ordenamiento jurídico le atribuye, y en consecuencia, cualquier actuación pública debe ir encaminada a prevenir que tales derechos sean lesionados y a repararlos en caso de que se haya producido su lesión.

El paso del modelo de Justícia Juvenil tutelar o de protección, al de responsabilidad, se corresponde con el reconocimiento al menor de sus plenos derechos constitucionales y procesales, dejando de ser un mero objeto de tutela. La contrapartida a ese reconocimiento de derechos es la exigencia de responsabilidades frente al incumplimiento de la norma penal. La cuestión será establecer de qué tipo de responsabilidad estamos hablando.
El progresivo endurecimiento de esa jurisdicción especial y el reclamo social de una mayor equiparación con la de adultos que se han citado, deben intentar neutralizarse recordando que la capacidad de motivación del menor por la norma es diferente a la del adulto, y que por ende, y en aras al principio de igualdad, los desiguales deben ser tratados desigualmente.

Eleccions 2011: recuperarem la identitat?

2011-03-19T11:55:00.000-07:00

“…donem a tots els pobladors, pagesos i habitants de la nostra vila, que anomenem Mont-roig, i a tots els seus fills i hereus, i successors dels mateixos pobladors-presents i futurs- tots els honors…”

(Carta de Població de Mont-roig del Camp).

El 22 de maig els veïns de Mont-roig del Camp tenim una cita molt important amb les urnes: decidirem el futur del municipi.

Les dades de les últimes municipals, l’any 2007, van ser les següents: d’un cens de 6751 electors, el núm. de votants va ser de 3986, el 59,04% de participació i una abstenció del 40,96%. La data de participació més baixa en els últims 27 anys de les eleccions a Mont-roig.
Les candidatures presentades a les eleccions del 2007 van obtenir els següents vots i regidors:

Units per Miami-PSC-Iniciativa-Progrés Municipal 1137 vots
4 regidors
Convergència i Unió 893 vots
3 regidors
ERC-Acord Municipal 491 vots
2 regidors
Verds per més 469 vots
2 regidors
Agrupació Democràtica Municipal 345 vots
1 regidors
Partit Popular 322 vots
1 regidor
Plataforma Independent Miami Mont-roig-FIC 105 vots
Ciutadans- Partido de la ciudadania 80 vots
------------

El govern municipal d’aquests últims 4 anys ha estat format per les següents forces polítiques: UPM-PSC-ICV; ERC-Acord Municipal; ADMC i PP.

Possiblement a les municipals 2011 ens tornarem a trobar amb el mateix mapa de govern, un forces polítiques i un govern que es reparteixen els nuclis, caldrà veure si Mont-roig perd definitivament o recupera la capitalitat.
I la capitalitat és important per la identitat, ja que la percepció que tinc és que Mont-roig i Miami avui per avui és ja un matrimoni de conveniència.

Dia de la Dona:La igualtat és un valor, un principi i un dret.

2011-03-08T07:32:00.000-08:00

La igualtat és un valor, un principi, un dret i un element transversal del sistema de drets, que no hem de deixar de reivindicar mai i avui 8 de març dia de la dona, especialment les dones.
Les primeres reivindicacions per la igualtat, son revolucionàries, així l'article 1 de la Declaració de Drets de l'Home i el ciutadà de 1787 establia que: "Los hombres nacen y permanecen libres e iguales en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden fundarse en la utilidad común".
Les primeres manifestacions del principi d'igualtat lliberal van permetre l'abolició de molts privilegis. En aquest període la igualtat era entesa com una igualtat formal, només igualtat davant la llei.
Aquest primer concepte formal d'igualtat va ser insuficient per fer front a les profundes desigualtats de la societat. Amb la crisi de l'Estat lliberal s'ampliarà la interpretació del principi d'igualtat formal i s'introduïrà el concepte de la igualtat en la llei, igualtat en el contingut de la llei (primer terç del s. XX).
Aquesta nova interpretació del principi d'igualtat arriba degut a un nou model d'Estat: L'Estat social.
La població ja no demana l'abstenció de l'Estat i el lliure desenvolupament de la societat civil, sinó que ara demana serveis i prestacions públiques. Aquest nou Estat interventor transformarà també el principi d'igualtat i li donarà un contingut més efectiu i real.
La més important evolució del principi d'igualtat s'ha produït en l'àmbit de la Unió Europea, on partint de la igualtat en l'àmbit del treball s'ha consagrat la igualtat formal i material amb molts altres camps.
L'article 23 de la Carta de Drets Fonamentals consagra el patrimoni comunitari en matèria d'igualtat entre homes i dones establint que dita igualtat haurà de ser garantida en tots els àmbits, inclòs en el camp de l'ocupació, treball i retribució i, afegeix dit precepte, que el principi d'igualtat incorporat a aquest article de la Constitució no impedeix el manteniment ni l'adopció de mesures que ofereixin avantatges concretes a favor del sexe menys representat (accions positives).

Manifest de Nou Cicle: Per un nou cicle del socialisme i de les esquerres de Catalunya

2011-02-27T02:57:00.000-08:00

1. Som molts i moltes els qui pensem que el socialisme català i les esquerres de Catalunya han d’emprendre un nou cicle sense dilacions.

Per això, fem aquesta doble crida:

Als companys i companyes del PSC, perquè es disposin a obrir un procés enèrgic i ambiciós de renovació i obertura, que entronqui amb els mètodes participatius, unitaris i sobirans que van constituir el PSC.

A tots els homes i dones progressistes del nostre país, perquè facin seva la necessitat i la voluntat d’una nova aliança de progrés a Catalunya, l’estenguin i se’n facin protagonistes.
El resultat de les darreres eleccions al Parlament ha estat profundament insatisfactori. Un país que té una opinió majoritària d’esquerra i centreesquerra ha retornat el govern al centredreta. La Catalunya de progrés és socialment majoritària. Ho ha de ser políticament.

Això requereix comprendre les causes d’aquesta situació i endegar una nova alternativa que entronqui amb les fites assolides, corregeixi els errors comesos i obri un nou projecte de futur.

Amb el suport de grups minoritaris i poderosos, el nou govern convergent, que s’ha definit explícitament pro Business, tendirà a confluir en el corrent que avui domina a Europa, amb polítiques de contrareforma, presoneres dels interessos privats d’una minoria econòmicament privilegiada i mediàticament poderosa, que fomenta l’evolució cap a una societat de mercat, de relacions laborals desregulades i amb els béns i serveis comuns -de l’educació i la sanitat a l’habitatge i el territori- sotmesos als interessos d’uns pocs.

A tot Europa, el poder de la dreta econòmica i mediàtica s’ha fet més gran. El món del diner preval i, sota una aparença de modernitat, es planteja el retorn a l’arcaisme social. Són antiquats però tenen molt de poder econòmic i mediàtic. La dreta juga amb els símbols i les ambigüitats, fomenta i s’aprofita de la indiferència dels seus seguidors, que degluteixen sense massa problemes els casos de corrupció (Berlusconi o Camps o, entre nosaltres, el cas de CiU i l’Orfeó Català), i fomenta la desmobilització de l’esquerra a causa de la confusió dels missatge i dels escàndols de la política professionalitzada. Dretes i esquerres no juguen en igualtat de condicions i això ens obliga a un escreix d’intel·ligència i de voluntat.

El nostre repte comú és explicar, construir i desenvolupar pràcticament unes alternatives de progrés, en cada àmbit de la nostra societat i de les nostres institucions de govern nacionals i locals, mostrant que, enfront del retorn al passat que proposen les dretes, és possible una orientació de l’activitat productiva i de la vida social que estigui en mans dels interessos comuns de la majoria.

És per això que necessitem la renovació radical del PSC i un nou cicle d’aliances polítiques, socials i culturals en el camp de l’esquerra i el centreesquerra de Catalunya.

2. Per ser fidel al seu projecte fundacional, als seus valors i principis, a la seva vocació de centralitat majoritària, al seu futur, el PSC ha de canviar. Necessitem un PSC profundament renovat i modernitzat, de nova planta.

Com altres partits socialistes i socialdemòcrates, el PSC és hereu d’un model de partit que ve dels passat. Aquest model, que tendeix a concentrar les decisions en grups reduïts que decideixen l’orientació política, les prioritats, la confecció de les candidatures, és un arcaisme en clara obsolescència: tendeix a buidar les organitzacions, a afeblir la seva intel·ligència col·lectiva, externalitzant en spin doctors i empreses publicitàries la seva comunicació, que perd profunditat i esdevé efímera i inautèntica.

Si volen afrontar amb èxit els reptes del segle XXI, els partits de progrés han de procedir a una renovació organitzativa profunda. D’estructures jeràrquiques, han de passar a organitzacions horitzontals, obertes i en xarxa interactiva, flexibles i pluriformes, unint en un projecte polític comú a grups territorials, sectorials i d’opinió, a associacions socials i culturals. Optimitzant la màxima democràcia col·lectiva i la màxima interlocució amb la societat. Renovant la terminologia dels càrrecs per a superar codis jeràrquics que ens allunyen d’una simpatia més pròxima i acollidora. Escoltant i enraonant de manera constant amb la gent. D’aquesta organització oberta i moderna neix la riquesa conceptual, la dinàmica innovadora, la capacitat de sintonia social i la força organitzada que necessita tota causa transformadora. Necessitem una organització que faci viure el partit en la societat i la societat en el partit.

La cohesió de conjunt, el pluralisme i la interactivitat permanent amb la societat no són tan sols objectius compatibles, sinó condicions necessàries de l’acció política progressista en les societats del present. Això requereix noves formes d’autoritat col·lectiva. Per tal de garantir-les, són necessaris lideratges de tipus nou, capaços d’assegurar l’autonomia i la participació dels adherits i adherides al projecte, que no poden ser seguidors de consignes sinó protagonistes emancipats, que volen unir i posar en valor la pluralitat, el talent i les capacitats de tothom que es disposi a participar en el projecte socialista.

Els obstacles a superar són clars. Cal deixar enrere tota deriva burocràtica, tota falsa seguretat, tota restricció conservadora, tot sentit patrimonial. Cal evitar la confrontació estèril, la dispersió d’ambicions i la desunió. Cal que l’organització no sigui trinxera sinó eina al servei de l’àgora oberta, del debat franc i imaginatiu, de l’acció associativa, del voluntariat, de l’activisme a la societat i a la xarxa, estimulant totes les formes de combat polític, social i cultural.

Creiem que el PSC assolirà aquests objectius en el seu proper congrés, amb un debat serè i a fons, pensant sobretot en la gent a la que serveix. Durant anys, aquest partit ha estat garant essencial de la unitat civil del poble de Catalunya, perquè ha reflectit genuïnament la seva complexitat. En aquest sentit, el futur del PSC és un tema que no sols afecta els/les socialistes; és essencial per al poble de Catalunya.

Veiem el proper congrés socialista no com un punt de conclusió del debat actual, sinó com un punt de partida, un nou inici del projecte. El PSC té un gran futur al davant si els seus homes i dones tenen la intel·ligència, el sentit comú i el valor de realitzar la renovació política i organitzativa necessària. Ens cal un PSC federador, que impulsi un nou civisme actiu i una aliança permanent de la gent d’esquerres, dels catalanistes i demòcrates de progrés.

3. Pensem que cal obrir amb determinació el procés constituent d’una autèntica aliança majoritària de l’esquerra i el centreesquerra de Catalunya, de manera socialment arrelada: Una Aliança de la Catalunya de progrés.

Les esquerres polítiques, socials i culturals s’han de posar les piles. Han d’oposar-se a la “societat de mercat” sense principis que estan imposant-nos. Han d’afirmar i estendre els valors democràtics de llibertat, igualtat i solidaritat a tots els terrenys de la nostra vida col·lectiva. Han d’elaborar una alternativa democràtica que faci possible una organització de la nostra activitat productiva i de la nostra vida social i cultural que no estigui en mans dels interessos d’uns pocs. Amb governs amics que defensin els interessos i comptin amb la simpatia activa i l’escrutini permanent de la majoria democràtica.

Rebutgem una coalició de caràcter superestructural com el “tripartit” de 2003 a 2010, amb les greus dificultats que va comportar. Volem una aliança basada en un ample moviment social per la justícia i el ple autogovern de Catalunya, amb un projecte nacional compartit que, eventualment, pugui donar lloc a candidatures conjuntes i a eleccions primàries obertes a tota la ciutadania.

Aquesta aliança social i política ha d’aglutinar el PSC, els ecosocialistes i els sectors, enquadrats o no, que se situen en la cruïlla del centre-esquerra amb el catalanisme. Una aliança amb la que es pot identificar la majoria del nostre poble: els treballadors i els qui busquen feina, els joves que volen un món diferent, les dones que lluiten per la plena igualtat, els professionals i els emprenedors, els qui saben que la preservació del medi ambient és una responsabilitat inexcusable de cara a les generacions futures, els qui volen la justícia social, la plena igualtat de drets, deures i oportunitats, els qui volen una democràcia renovada i participativa, els qui se senten implicats per les necessitats dels altres i hi dediquen la seva energia per la via associativa i voluntària.

Aquesta aliança ha de ser un desplegament unitari capaç de mobilitzar tota la gent que no es resigna a ser espectadora de la política, que s’oposa a un futur segrestat pels “mercats financers”. Que vol ser protagonista de la democràcia, que vol ser decisiva en la determinació del present i del futur, disposada a donar la batalla pels béns i serveis públics, per la llibertat i la igualtat dels ciutadans i ciutadanes. Una aliança que ha de fomentar un nou civisme.

Els grans temes dels pròxims anys seran la sortida de la crisi i la creació de treball; el manteniment i la millora dels serveis públics; l’augment de l’autogovern i la reducció deguda del dèficit fiscal de Catalunya; la cohesió social i la unitat civil, superant el risc d’una societat escindida, d’un país estripat; la incorporació de la nova immigració a la societat, la cultura, la llengua i la política catalanes, amb respecte per les diferències i per les modificacions que introdueixen i sense fractura multicultural; amb un model de país recolzat en la cultura del treball i de la responsabilitat; amb l’evolució vers una economia productiva, avançada i socialment responsable, dotada d’un fort potencial de coneixement i innovació; amb millors infraestructures; amb una societat més sòbria i sostenible i un territori més endreçat. Un país amb un ordre just que faci de Catalunya una comunitat de respecte i una nació respectada.

4. Catalunya ha de vèncer l’actual ofensiva retrògrada contra la política. L’antipolítica, que troba en la crisi econòmica i social un terreny abonat, no és un fenomen espontani. Hi ha intents d’instrumentalitzar l’opinió pública per part dels mateixos poders econòmics, mediàtics i polítics que són a l’origen de la crisi financera i econòmica.

Aquests poders pretenen degradar la cosa pública -la política democràtica i els serveis i béns col·lectius- amb la finalitat de privatitzar-ne les funcions. Posant els governs al servei dels interessos d’una minoria poderosa de privilegiats, la dreta pot fer molt de mal.

Un nou cicle ha de significar una gran batalla contra l’antipolítica i per la regeneració de la política democràtica a Catalunya. No podem donar cap motiu als que presenten l’acció política com una forma de repartiment del poder entre classes dirigents. Ha de mantenir el sentit d’un interès col·lectiu: ha de ser la manera de viure junts, de construir un futur millor, amb llibertat i amb dignitat. Això implica un combat aferrissat contra totes les formes de corrupció.

Implica també un combat per la revitalització de la vida democràtica: la reforma del sistema electoral, amb llistes obertes; l’extensió de les formes de deliberació i participació en la vida política i en la gestió eficient del serveis i béns comuns.

El nostre poble pot estar a l’avançada d’aquest combat perquè és hereu d’una tradició llibertària i federal que sempre ha entès les coses “des de baix”, des de la societat, des de l’autogovern més proper, amb un rebuig instintiu de les pràctiques autoritàries, de les jerarquies impostades i dels poders encimbellats i llunyans. Aquesta cultura crítica amb el poder ens ha de permetre avançar-nos i encapçalar les reformes que la democràcia demana avui a tot arreu.

5. L’esquerra i el centre esquerra ha de ser fidel a un compromís de solidaritat de Catalunya envers els pobles germans d’Espanya, sobre la base d’un model financer just i transparent; que impulsi un nou pacte constitucional que comporti la transformació de l’Estat autonòmic en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, on Catalunya obtingui, en les estructures polítiques comunes, l’Estat que necessita com a nació. I on, d’altra banda, el país pugui assolir les fites de les quals depèn el seu futur en el pla global: la definitiva articulació de l’Eix Mediterrani i el ple desenvolupament de la corresponent Euroregió.

Necessitem un nou ideal més concret i una nova estratègia per al nostre país. El debat sobre federalisme o independència és legítim i necessari, però pot ser infructuós i frustrant. Com ha mostrat el resultat de les darreres eleccions al Parlament, pot ser utilitzat com a pretext i camuflatge per a la recuperació del poder per compte de la dreta.

Ens cal impulsar una Catalunya oberta i plural, d’esperit creatiu, innovador i emprenedor, on el respecte a la diferència no legitimi cap gueto, sinó que vagi sempre acompanyat d’un imperatiu d’unitat civil i d’integració, on es respecti la pluralitat cultural i lingüística, on tos els infants surtin de l’escola comuna dominant el català, el castellà i l’anglès (o una altra llengua tercera), on resulti garantit el futur de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa; on l’ús social del català adquireixi plena normalitat.

Una Catalunya de nou pionera de les millors causes humanes, de la llibertat i de la justícia social, de la preservació del medi ambient, de l’economia avançada i sostenible, de la societat del coneixement, de la plena igualtat de gènere, de la llibertat d’orientació sexual, de l’excel·lència de l’escola, la universitat i la recerca, de la qualitat del sistema sanitari i de tots els serveis i béns públics, de la seguretat i la justícia. Una Catalunya que esdevingui altre cop, en paraules de Rafael Campalans, “un deler regenerador que s’encomana a tots els homes i dones que hi viuen”.

Una Catalunya que no claudiqui en l’exigència d’aquests objectius davant de les ofensives del nacionalisme espanyol, deutor de l’imperi i del franquisme, i alhora persisteixi fins a les últimes conseqüències en la defensa dels interessos de Catalunya, dels seus ciutadans i ciutadanes, del seu ple autogovern nacional.

Per això, és imprescindible reforçar nítidament la visibilitat del PSC en la política espanyola, especialment en el Congrés dels Diputats, on el seu grup quedà anul·lat després del 23-F. L’ existència del grup propi és un element precís del Pacte d’Abril, base de la constitució del PSC i de la seva relació federativa amb el PSOE. El socialisme català l’ha de recuperar, anant a les eleccions generals amb el compromís de formar-lo, de manera immediata i pactada, cosa que no ha de dificultar sinó que ha de reforçar un lligam de ferma cohesió entre els socialistes de tot l’Estat.

6. La construcció concreta de les noves alternatives de futur han de ser alhora locals, nacionals i europees, perquè només així seran abastables les solucions que han de ser globals.

La qüestió política fonamental del nostre temps és si el futur estarà marcat per la manipulació mediàtica dels poderosos, per la pressió dels grans grups econòmics i d’un sistema financer global que es vol omnipotent, o per la consciència política dels pobles, plantejant les reformes de futur a les que aspiren. La unitat política d’Europa és el camí necessari.

Ens cal una aliança que faci de Catalunya una avançada europeista, per l’Europa política que necessitem amb urgència, compromesa amb la causa d’un model social just i d’un món cooperatiu i equilibrat, on la concertació política governi l’economia, on prevalgui el dret; un món de progrés global, sense fam ni pobresa, sostenible, sense dèspotes, lliure i en pau.

La història humana no ha acabat, com s’havia anunciat, amb el triomf definitiu del mercat i de l’individualisme. Aquests dies, a Tunísia, Egipte i altres països, la voluntat pacífica dels pobles es fa sentir, desmentint l’errònia profecia que augurava un futur inevitablement dominat per la ideologia i la realitat del mercat i de l’individualisme triomfants. Reneix la qüestió social, que impulsa els processos democràtics i planteja nous reptes de futur.

Si no podem preveure aquest futur, almenys en podem reduir les incerteses i podem orientar-lo vers uns objectius d’interès col·lectiu, vers uns projectes de positius i realitzables, de progrés. Amb objectius ben pensats, amb processos ben executats. Aquesta és la funció fonamental que, dins i fora de la Unió Europea, ha de tenir una unitat política i econòmica reactivada.

Europa necessita també un nou cicle i hem de contribuir activament al seu desenvolupament. Un dels seus reptes fonamentals és respondre al baix cost de la ma d’obra dels països emergents amb una forta inversió en formació, recerca i innovació. O això, o renunciar a molts dels nostres drets i resignar-nos al declivi. La resposta a aquest repte no vindrà dels mercats, sinó de la política, d’una política europea unida.

7. Allò que proposem és un nou cicle de progrés que requereix un nou procés constituent. Això vol dir avui obrir espais i cercles de debat, crear ponts de diàleg, amb un full de ruta precís, avançant pas a pas, de baix a dalt, en la construcció d’una aliança de progrés que esdevingui demà majoritària.

El requisit indispensable és superar el tret més funest de les esquerres del segle XX: la seva tendència a dividir-se i enfrontar-se, la via morta dels desacords i les incompatibilitats.

El pluralisme de l’esquerra i del centreesquerra és enriquidor si agrega i crea sinèrgies. Pot tenir efectes devastadors quan origina desunions i querelles. L’arcaisme que pretén confrontar una esquerra “alternativa” a una esquerra “de govern”. O, a Catalunya, unes preteses “ànimes” confrontades del socialisme català. Si en les lliçons que ens vénen del passat hi ha capítols amargs, aquests es refereixen als efectes nefastos de la desunió.

Volem continuar el llarg camí emancipador que van iniciar els primers lluitadors de la causa obrera, els primers socialistes i les esquerres polítiques i socials, defensors de la igualtat, de la llibertat i de Catalunya, en els anys més difícils. Aquella gent meravellosa, amb el seu esforç, els seus encerts i també amb els seus errors, ens marquen un camí i uns reptes. L’exemple moral i les experiències que ens vénen del passat ens obliguen a un esforç de superació, a una exigència permanent de generositat, competència i mèrit.

Els temps, les circumstàncies i els programes poden canviar, però no els principis ni els valors. Els canvis actuals i els valors de sempre ens demanen un nou projecte i una nova acció, amb propostes intel·ligents i creatives, programes realistes, projectes coherents i ambiciosos. Hem d’estar a l’altura d’aquest repte.

Font: Nou Cicle, 22 de febrer 2011.
1. Som molts i moltes els qui pensem que el socialisme català i les esquerres de Catalunya han d’emprendre un nou cicle sense dilacions.

Per això, fem aquesta doble crida:

Als companys i companyes del PSC, perquè es disposin a obrir un procés enèrgic i ambiciós de renovació i obertura, que entronqui amb els mètodes participatius, unitaris i sobirans que van constituir el PSC.

A tots els homes i dones progressistes del nostre país, perquè facin seva la necessitat i la voluntat d’una nova aliança de progrés a Catalunya, l’estenguin i se’n facin protagonistes.
El resultat de les darreres eleccions al Parlament ha estat profundament insatisfactori. Un país que té una opinió majoritària d’esquerra i centreesquerra ha retornat el govern al centredreta. La Catalunya de progrés és socialment majoritària. Ho ha de ser políticament.

Això requereix comprendre les causes d’aquesta situació i endegar una nova alternativa que entronqui amb les fites assolides, corregeixi els errors comesos i obri un nou projecte de futur.

Amb el suport de grups minoritaris i poderosos, el nou govern convergent, que s’ha definit explícitament pro Business, tendirà a confluir en el corrent que avui domina a Europa, amb polítiques de contrareforma, presoneres dels interessos privats d’una minoria econòmicament privilegiada i mediàticament poderosa, que fomenta l’evolució cap a una societat de mercat, de relacions laborals desregulades i amb els béns i serveis comuns -de l’educació i la sanitat a l’habitatge i el territori- sotmesos als interessos d’uns pocs.

A tot Europa, el poder de la dreta econòmica i mediàtica s’ha fet més gran. El món del diner preval i, sota una aparença de modernitat, es planteja el retorn a l’arcaisme social. Són antiquats però tenen molt de poder econòmic i mediàtic. La dreta juga amb els símbols i les ambigüitats, fomenta i s’aprofita de la indiferència dels seus seguidors, que degluteixen sense massa problemes els casos de corrupció (Berlusconi o Camps o, entre nosaltres, el cas de CiU i l’Orfeó Català), i fomenta la desmobilització de l’esquerra a causa de la confusió dels missatge i dels escàndols de la política professionalitzada. Dretes i esquerres no juguen en igualtat de condicions i això ens obliga a un escreix d’intel·ligència i de voluntat.

El nostre repte comú és explicar, construir i desenvolupar pràcticament unes alternatives de progrés, en cada àmbit de la nostra societat i de les nostres institucions de govern nacionals i locals, mostrant que, enfront del retorn al passat que proposen les dretes, és possible una orientació de l’activitat productiva i de la vida social que estigui en mans dels interessos comuns de la majoria.

És per això que necessitem la renovació radical del PSC i un nou cicle d’aliances polítiques, socials i culturals en el camp de l’esquerra i el centreesquerra de Catalunya.

2. Per ser fidel al seu projecte fundacional, als seus valors i principis, a la seva vocació de centralitat majoritària, al seu futur, el PSC ha de canviar. Necessitem un PSC profundament renovat i modernitzat, de nova planta.

Com altres partits socialistes i socialdemòcrates, el PSC és hereu d’un model de partit que ve dels passat. Aquest model, que tendeix a concentrar les decisions en grups reduïts que decideixen l’orientació política, les prioritats, la confecció de les candidatures, és un arcaisme en clara obsolescència: tendeix a buidar les organitzacions, a afeblir la seva intel·ligència col·lectiva, externalitzant en spin doctors i empreses publicitàries la seva comunicació, que perd profunditat i esdevé efímera i inautèntica.

Si volen afrontar amb èxit els reptes del segle XXI, els partits de progrés han de procedir a una renovació organitzativa profunda. D’estructures jeràrquiques, han de passar a organitzacions horitzontals, obertes i en xarxa interactiva, flexibles i pluriformes, unint en un projecte polític comú a grups territorials, sectorials i d’opinió, a associacions socials i culturals. Optimitzant la màxima democràcia col·lectiva i la màxima interlocució amb la societat. Renovant la terminologia dels càrrecs per a superar codis jeràrquics que ens allunyen d’una simpatia més pròxima i acollidora. Escoltant i enraonant de manera constant amb la gent. D’aquesta organització oberta i moderna neix la riquesa conceptual, la dinàmica innovadora, la capacitat de sintonia social i la força organitzada que necessita tota causa transformadora. Necessitem una organització que faci viure el partit en la societat i la societat en el partit.

La cohesió de conjunt, el pluralisme i la interactivitat permanent amb la societat no són tan sols objectius compatibles, sinó condicions necessàries de l’acció política progressista en les societats del present. Això requereix noves formes d’autoritat col·lectiva. Per tal de garantir-les, són necessaris lideratges de tipus nou, capaços d’assegurar l’autonomia i la participació dels adherits i adherides al projecte, que no poden ser seguidors de consignes sinó protagonistes emancipats, que volen unir i posar en valor la pluralitat, el talent i les capacitats de tothom que es disposi a participar en el projecte socialista.

Els obstacles a superar són clars. Cal deixar enrere tota deriva burocràtica, tota falsa seguretat, tota restricció conservadora, tot sentit patrimonial. Cal evitar la confrontació estèril, la dispersió d’ambicions i la desunió. Cal que l’organització no sigui trinxera sinó eina al servei de l’àgora oberta, del debat franc i imaginatiu, de l’acció associativa, del voluntariat, de l’activisme a la societat i a la xarxa, estimulant totes les formes de combat polític, social i cultural.

Creiem que el PSC assolirà aquests objectius en el seu proper congrés, amb un debat serè i a fons, pensant sobretot en la gent a la que serveix. Durant anys, aquest partit ha estat garant essencial de la unitat civil del poble de Catalunya, perquè ha reflectit genuïnament la seva complexitat. En aquest sentit, el futur del PSC és un tema que no sols afecta els/les socialistes; és essencial per al poble de Catalunya.

Veiem el proper congrés socialista no com un punt de conclusió del debat actual, sinó com un punt de partida, un nou inici del projecte. El PSC té un gran futur al davant si els seus homes i dones tenen la intel·ligència, el sentit comú i el valor de realitzar la renovació política i organitzativa necessària. Ens cal un PSC federador, que impulsi un nou civisme actiu i una aliança permanent de la gent d’esquerres, dels catalanistes i demòcrates de progrés.

3. Pensem que cal obrir amb determinació el procés constituent d’una autèntica aliança majoritària de l’esquerra i el centreesquerra de Catalunya, de manera socialment arrelada: Una Aliança de la Catalunya de progrés.

Les esquerres polítiques, socials i culturals s’han de posar les piles. Han d’oposar-se a la “societat de mercat” sense principis que estan imposant-nos. Han d’afirmar i estendre els valors democràtics de llibertat, igualtat i solidaritat a tots els terrenys de la nostra vida col·lectiva. Han d’elaborar una alternativa democràtica que faci possible una organització de la nostra activitat productiva i de la nostra vida social i cultural que no estigui en mans dels interessos d’uns pocs. Amb governs amics que defensin els interessos i comptin amb la simpatia activa i l’escrutini permanent de la majoria democràtica.

Rebutgem una coalició de caràcter superestructural com el “tripartit” de 2003 a 2010, amb les greus dificultats que va comportar. Volem una aliança basada en un ample moviment social per la justícia i el ple autogovern de Catalunya, amb un projecte nacional compartit que, eventualment, pugui donar lloc a candidatures conjuntes i a eleccions primàries obertes a tota la ciutadania.

Aquesta aliança social i política ha d’aglutinar el PSC, els ecosocialistes i els sectors, enquadrats o no, que se situen en la cruïlla del centre-esquerra amb el catalanisme. Una aliança amb la que es pot identificar la majoria del nostre poble: els treballadors i els qui busquen feina, els joves que volen un món diferent, les dones que lluiten per la plena igualtat, els professionals i els emprenedors, els qui saben que la preservació del medi ambient és una responsabilitat inexcusable de cara a les generacions futures, els qui volen la justícia social, la plena igualtat de drets, deures i oportunitats, els qui volen una democràcia renovada i participativa, els qui se senten implicats per les necessitats dels altres i hi dediquen la seva energia per la via associativa i voluntària.

Aquesta aliança ha de ser un desplegament unitari capaç de mobilitzar tota la gent que no es resigna a ser espectadora de la política, que s’oposa a un futur segrestat pels “mercats financers”. Que vol ser protagonista de la democràcia, que vol ser decisiva en la determinació del present i del futur, disposada a donar la batalla pels béns i serveis públics, per la llibertat i la igualtat dels ciutadans i ciutadanes. Una aliança que ha de fomentar un nou civisme.

Els grans temes dels pròxims anys seran la sortida de la crisi i la creació de treball; el manteniment i la millora dels serveis públics; l’augment de l’autogovern i la reducció deguda del dèficit fiscal de Catalunya; la cohesió social i la unitat civil, superant el risc d’una societat escindida, d’un país estripat; la incorporació de la nova immigració a la societat, la cultura, la llengua i la política catalanes, amb respecte per les diferències i per les modificacions que introdueixen i sense fractura multicultural; amb un model de país recolzat en la cultura del treball i de la responsabilitat; amb l’evolució vers una economia productiva, avançada i socialment responsable, dotada d’un fort potencial de coneixement i innovació; amb millors infraestructures; amb una societat més sòbria i sostenible i un territori més endreçat. Un país amb un ordre just que faci de Catalunya una comunitat de respecte i una nació respectada.

4. Catalunya ha de vèncer l’actual ofensiva retrògrada contra la política. L’antipolítica, que troba en la crisi econòmica i social un terreny abonat, no és un fenomen espontani. Hi ha intents d’instrumentalitzar l’opinió pública per part dels mateixos poders econòmics, mediàtics i polítics que són a l’origen de la crisi financera i econòmica.

Aquests poders pretenen degradar la cosa pública -la política democràtica i els serveis i béns col·lectius- amb la finalitat de privatitzar-ne les funcions. Posant els governs al servei dels interessos d’una minoria poderosa de privilegiats, la dreta pot fer molt de mal.

Un nou cicle ha de significar una gran batalla contra l’antipolítica i per la regeneració de la política democràtica a Catalunya. No podem donar cap motiu als que presenten l’acció política com una forma de repartiment del poder entre classes dirigents. Ha de mantenir el sentit d’un interès col·lectiu: ha de ser la manera de viure junts, de construir un futur millor, amb llibertat i amb dignitat. Això implica un combat aferrissat contra totes les formes de corrupció.

Implica també un combat per la revitalització de la vida democràtica: la reforma del sistema electoral, amb llistes obertes; l’extensió de les formes de deliberació i participació en la vida política i en la gestió eficient del serveis i béns comuns.

El nostre poble pot estar a l’avançada d’aquest combat perquè és hereu d’una tradició llibertària i federal que sempre ha entès les coses “des de baix”, des de la societat, des de l’autogovern més proper, amb un rebuig instintiu de les pràctiques autoritàries, de les jerarquies impostades i dels poders encimbellats i llunyans. Aquesta cultura crítica amb el poder ens ha de permetre avançar-nos i encapçalar les reformes que la democràcia demana avui a tot arreu.

5. L’esquerra i el centre esquerra ha de ser fidel a un compromís de solidaritat de Catalunya envers els pobles germans d’Espanya, sobre la base d’un model financer just i transparent; que impulsi un nou pacte constitucional que comporti la transformació de l’Estat autonòmic en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, on Catalunya obtingui, en les estructures polítiques comunes, l’Estat que necessita com a nació. I on, d’altra banda, el país pugui assolir les fites de les quals depèn el seu futur en el pla global: la definitiva articulació de l’Eix Mediterrani i el ple desenvolupament de la corresponent Euroregió.

Necessitem un nou ideal més concret i una nova estratègia per al nostre país. El debat sobre federalisme o independència és legítim i necessari, però pot ser infructuós i frustrant. Com ha mostrat el resultat de les darreres eleccions al Parlament, pot ser utilitzat com a pretext i camuflatge per a la recuperació del poder per compte de la dreta.

Ens cal impulsar una Catalunya oberta i plural, d’esperit creatiu, innovador i emprenedor, on el respecte a la diferència no legitimi cap gueto, sinó que vagi sempre acompanyat d’un imperatiu d’unitat civil i d’integració, on es respecti la pluralitat cultural i lingüística, on tos els infants surtin de l’escola comuna dominant el català, el castellà i l’anglès (o una altra llengua tercera), on resulti garantit el futur de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa; on l’ús social del català adquireixi plena normalitat.

Una Catalunya de nou pionera de les millors causes humanes, de la llibertat i de la justícia social, de la preservació del medi ambient, de l’economia avançada i sostenible, de la societat del coneixement, de la plena igualtat de gènere, de la llibertat d’orientació sexual, de l’excel·lència de l’escola, la universitat i la recerca, de la qualitat del sistema sanitari i de tots els serveis i béns públics, de la seguretat i la justícia. Una Catalunya que esdevingui altre cop, en paraules de Rafael Campalans, “un deler regenerador que s’encomana a tots els homes i dones que hi viuen”.

Una Catalunya que no claudiqui en l’exigència d’aquests objectius davant de les ofensives del nacionalisme espanyol, deutor de l’imperi i del franquisme, i alhora persisteixi fins a les últimes conseqüències en la defensa dels interessos de Catalunya, dels seus ciutadans i ciutadanes, del seu ple autogovern nacional.

Per això, és imprescindible reforçar nítidament la visibilitat del PSC en la política espanyola, especialment en el Congrés dels Diputats, on el seu grup quedà anul·lat després del 23-F. L’ existència del grup propi és un element precís del Pacte d’Abril, base de la constitució del PSC i de la seva relació federativa amb el PSOE. El socialisme català l’ha de recuperar, anant a les eleccions generals amb el compromís de formar-lo, de manera immediata i pactada, cosa que no ha de dificultar sinó que ha de reforçar un lligam de ferma cohesió entre els socialistes de tot l’Estat.

6. La construcció concreta de les noves alternatives de futur han de ser alhora locals, nacionals i europees, perquè només així seran abastables les solucions que han de ser globals.

La qüestió política fonamental del nostre temps és si el futur estarà marcat per la manipulació mediàtica dels poderosos, per la pressió dels grans grups econòmics i d’un sistema financer global que es vol omnipotent, o per la consciència política dels pobles, plantejant les reformes de futur a les que aspiren. La unitat política d’Europa és el camí necessari.

Ens cal una aliança que faci de Catalunya una avançada europeista, per l’Europa política que necessitem amb urgència, compromesa amb la causa d’un model social just i d’un món cooperatiu i equilibrat, on la concertació política governi l’economia, on prevalgui el dret; un món de progrés global, sense fam ni pobresa, sostenible, sense dèspotes, lliure i en pau.

La història humana no ha acabat, com s’havia anunciat, amb el triomf definitiu del mercat i de l’individualisme. Aquests dies, a Tunísia, Egipte i altres països, la voluntat pacífica dels pobles es fa sentir, desmentint l’errònia profecia que augurava un futur inevitablement dominat per la ideologia i la realitat del mercat i de l’individualisme triomfants. Reneix la qüestió social, que impulsa els processos democràtics i planteja nous reptes de futur.

Si no podem preveure aquest futur, almenys en podem reduir les incerteses i podem orientar-lo vers uns objectius d’interès col·lectiu, vers uns projectes de positius i realitzables, de progrés. Amb objectius ben pensats, amb processos ben executats. Aquesta és la funció fonamental que, dins i fora de la Unió Europea, ha de tenir una unitat política i econòmica reactivada.

Europa necessita també un nou cicle i hem de contribuir activament al seu desenvolupament. Un dels seus reptes fonamentals és respondre al baix cost de la ma d’obra dels països emergents amb una forta inversió en formació, recerca i innovació. O això, o renunciar a molts dels nostres drets i resignar-nos al declivi. La resposta a aquest repte no vindrà dels mercats, sinó de la política, d’una política europea unida.

7. Allò que proposem és un nou cicle de progrés que requereix un nou procés constituent. Això vol dir avui obrir espais i cercles de debat, crear ponts de diàleg, amb un full de ruta precís, avançant pas a pas, de baix a dalt, en la construcció d’una aliança de progrés que esdevingui demà majoritària.

El requisit indispensable és superar el tret més funest de les esquerres del segle XX: la seva tendència a dividir-se i enfrontar-se, la via morta dels desacords i les incompatibilitats.

El pluralisme de l’esquerra i del centreesquerra és enriquidor si agrega i crea sinèrgies. Pot tenir efectes devastadors quan origina desunions i querelles. L’arcaisme que pretén confrontar una esquerra “alternativa” a una esquerra “de govern”. O, a Catalunya, unes preteses “ànimes” confrontades del socialisme català. Si en les lliçons que ens vénen del passat hi ha capítols amargs, aquests es refereixen als efectes nefastos de la desunió.

Volem continuar el llarg camí emancipador que van iniciar els primers lluitadors de la causa obrera, els primers socialistes i les esquerres polítiques i socials, defensors de la igualtat, de la llibertat i de Catalunya, en els anys més difícils. Aquella gent meravellosa, amb el seu esforç, els seus encerts i també amb els seus errors, ens marquen un camí i uns reptes. L’exemple moral i les experiències que ens vénen del passat ens obliguen a un esforç de superació, a una exigència permanent de generositat, competència i mèrit.

Els temps, les circumstàncies i els programes poden canviar, però no els principis ni els valors. Els canvis actuals i els valors de sempre ens demanen un nou projecte i una nova acció, amb propostes intel·ligents i creatives, programes realistes, projectes coherents i ambiciosos. Hem d’estar a l’altura d’aquest repte.

Font:Nou Cicle, 22 de febrer 2011.

Centenari Miró, Centre Miró, Església Vella

2011-02-19T01:32:00.000-08:00

Avui he llegit la informació que m'ha arribat via mail relativa a les discrepàncies sorgides, arran de la preparació del Centenari de Miró, entre el Centre Miró i l'alcalde de Mont-roig. Bé, no sé si el conflicte és el treball de les dues comissions o bé l'arrel del problema és el futur de l'Església Vella.
Si el conflicte és diferències en les dues comissions de treball: la de l'associació i la de la regidoria de cultura o la creada per l'alcalde aquestes haurien de tenir la maduresa suficient per trobar un espai de diàleg i sumar esforços, treball i idees, no pas restar.
Si el problema és el futur de l'Església Vella i la utilització que en fa el Centre Miró,penso que això no depèn ni d'una associació ni d'un alcalde.

Jornada 8 de març: Dia internacional de la dona

2011-02-18T03:54:00.001-08:00

Un PSC amb perfil propi

2011-02-13T04:43:00.000-08:00

El PSC ha d’adoptar canvis profunds en el contingut de les seves propostes i en les formes de fer política. Durant els anys que hem governat Catalunya, hem transformat el país, l’hem millorat des de tots els punts de vista, l’hem modernitzat i l’hem cohesionat socialment i territorial. Deixem sense cap mena de dubte, un país millor del que vàrem rebre.

Però amb la mera gestió de govern no n’hi ha prou. Això vol dir que haurem d’esforçar-nos per tornar a construir un perfil propi. Un perfil que ha quedat desdibuixat pels efectes de la crisi econòmica mundial que ens ha fet adoptar mesures de difícil comprensió i perquè, a Catalunya, hem estat incapaços de superar el marc de discussió política que ens ha delimitat la dreta nacionalista, basat en l'exaltació dels símbols nacionals i els trets identitaris i en l’apel•lació permanent al greuge en les relacions Catalunya-Espanya.

La situació actual és greu. Els poders financers han pres la iniciativa en funció només dels seus interessos més immediats, i tant ells com la dreta política, mediàtica i ideològica proclamen la difuminació de la resta de les ideologies i de la política. Això comportaria una societat sense pluralisme ni alternatives, menys lliure i menys justa. Però els ciutadans, a través del teixit associatiu cívic i especialment socioeconòmic i els governs han de recuperar el control de la situació. Perquè la resta de poders – financers, mediàtics o ideològics– no poden continuar desbocats; han de subjectar-se al bé comú per damunt del seu propi.

Ens cal, doncs, un projecte renovat; amb idees i valors que permetin recuperar un perfil nítid de progrés, que té en compte que les càrregues es repartiran equitativament i que, aquells que més puguin, hauran d’ajudar més; que persegueix l’obertura dels catalans al món i que considera l’educació, l’atenció a la salut i a la dependència, el medi ambient i la investigació com a signes distintius del nostre poble.

Aquest és el catalanisme que més sentit té per nosaltres, el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya. Però, naturalment, també ens han preocupat sempre els problemes de Catalunya com a nació. El PSC ha contribuït en primera línia a la construcció de la nostra identitat nacional, a la recuperació de la Generalitat, a l’afirmació i ampliació de la nostra voluntat d’autogovern i, alhora també, a la cohesió social evitant fractures perilloses. Avui la nostra aportació és més necessària: les llibertats individuals i col•lectives i la igualtat d’oportunitats han esdevingut molt fràgils i, sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.

Precisament per aquesta necessitat de preservar la unitat civil dels catalans i perquè, en un món globalitzat, cal establir mecanismes de cooperació en tots els àmbits, apostem decididament pel federalisme en una Espanya diversa i plural, que ha d’acceptar sense reserves i sense complexos la personalitat pròpia de Catalunya expressada en el nostre Estatut. Som i serem on es puguin resoldre els problemes del nostre país: a Espanya, a Europa i en qualsevol racó del planeta on calgui, per raons econòmiques, socials o ambientals. Per als catalans i per a les persones a qui puguem ajudar, siguin on siguin, perquè també volem que ens ajudin quan ho necessitem.

El món canvia a cada moment i hem de ser capaços d’adaptar-nos a les noves realitats. Som una opció garantista de l’Estat del benestar conquerit amb molt d’esforç per milions de treballadors, però també reconeixem que no tot es pot resoldre des dels poders públics. Caldrà apel•lar a l’esforç individual i col•lectiu, amb noves formes d’organització, participació i assumpció d’obligacions.

Finalment, també haurem d’ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que, per un excés de responsabilitats de govern, no hem atés suficientment, com la igualtat de drets i deures, especialment la de gènere, el canvi climàtic, el model energètic, el consum, el voluntariat, l’oci, o les noves tecnologies.

Aquest nou perfil del PSC, el definim federalista, europeista, d’esquerres i catalanista. Exigirà primer concretar-lo i renovar mètodes per fer-lo més obert, més permeable a la societat, més proper, més modern i més adaptat a les exigències i les necessitats dels ciutadans. I només després podrem decidir quins en seran els seus lideratges. Agregant molta gent, amb noves responsabilitats, però sense prescindir de ningú. I caldrà treballar molt: la política és una de les activitats més nobles i exigents perquè decideix sobre la vida dels ciutadans que demanen, amb raó, una dedicació com la que correspon a la importància de la tasca.

Des d’aquestes posicions els socialistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ens plantegem la nostra participació al proper Congrés del PSC. Amb un projecte global i integrador per al conjunt de Catalunya i els catalans. Amb la voluntat de definir un projecte renovat, engrescador i il•lusionant, i també de prestar les millors persones de què disposem per dirigir el PSC, un instrument que, en un món on hem esdevingut més dependents i fràgils, ha de tornar a ser de transformació i de canvi per donar satisfacció a les necessitats de realització personal i col•lectiva.

I ho farem defensant tots els avenços socials i nacionals què hem aconseguit durant tots aquests anys, amb coratge renovat per construir un futur millor.

Font: PSC Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.

L'administració electrònica ja ha arribat a Mont-roig!

2011-02-08T04:08:00.000-08:00

LLegia avui al web de l'Ajuntament la notícia referent a la implantació de la nova oficina virtual d'atenció ciutadana,una molt bona notícia.
Per fi, podrem gaudir d'uns serveis telemàtics que sense cap mena de dubte beneficiaran molt a particulars, professionals, empresaris, entitats, etc...en definitiva l'administració electrònica ja ha arribat a Mont-roig.

Cal dir, que a partir d'ara segurament podrem gaudir d'un model més àgil,ràpid, transparent i que facilitarà les relacions dels ciutadans, veïns amb l'Ajuntament.

Apunts històrics de Mont-roig: La Festa dels Màrtirs del Centre Carlista

2011-01-10T03:56:00.000-08:00

El 23 de març de 1897 al diari "Correo de Tortosa" es publicava una notícia amb el títol: "La Fiesta de los Mártires" que a continuació transcric:

"...El día 9 por la noche, víspera de la fiesta de nuestros mártires, celebró el Centro Carlista de esta villa una velada necrológica en la que se pronunciaron discursos alusivos al acto, tocando la música de la Sociedad algunas piezas de su repertorio y cantando el coro el Himno dedicado a D. Carlos titulado Viva el Rey.
En la mañan del día 10, al toque de difuntos, se reunieron los socios para dirigirse al templo, verificándolo con la mayor armonía, llevando la música que tocó sentida marcha fúnebre.
Una vez en la iglesia, que estaba severamente iluminada, cantóse la gran Misa de requiem del maestro Calahorra, con acompañamiento de armonium, bajo la dirección del profesor D. Buenaventura Grau. Después de la Misa, y concluida esta, volvióse la Sociedad con el mismo órden y tocando la música hacia e local del Centro.
Por la tarde nos dirijimos en romería al Santuario de la Virgen de la Roca, con la música al frente tocando marcha regular, y llegados allí, se cantó un solemne Rosario a nuestra excelsa Patrona para que conceda a nuestra desventurada Patria todo el bien que necesita.
Concluida la fiesta nos fuimos al pueblo y en dirección al Centro,y una vez allí, tocó la música la Marcha titulada Entrada de D. Carlos, siendo esto objeto de aplausos y vivas al R... y esperando para otro año poder celebrar dicha fiesta con mayor dicha para todos..."

El carlisme va ser un moviment polític que va sorgir a segle XIX, el seu ideari era la legitimitat dinàstica, tradicionalista i d'imposició catòlica i antilliberal. El moviment carlista per promoure el seu ideari va crear i organitzar casinos i centres carlistes.

Feliç 2011!!

2010-12-31T13:07:00.001-08:00

NADAL 10!!

2010-12-18T13:27:00.000-08:00

Acte presentació a Miami de l'ACAM

2010-12-09T08:06:00.001-08:00

El proper dia 13 de desembre, a les 19.30 h, al centre polivalent de Miami-Platja l'Associació Cultural Arxiu i Memòria farà el seu segon acte de presentació. En l'acte intervendran la presidenta de l'Acam, Roser Peris i l'alcalde de Mont-roig, Fran Morancho.

Eleccions autonòmiques Mont-roig 2003,2006,2010

2010-12-05T08:11:00.000-08:00

Dia mundial de lluita contra la Sida

2010-12-01T03:44:00.001-08:00

Reflexió

2010-11-27T03:17:00.000-08:00

No més violència de gènere: Denuncia!!

2010-11-24T02:23:00.000-08:00

La responsabilitat en democràcia és de tots: VOTA EL 28N!

2010-11-22T04:23:00.000-08:00

La responsabilitat que els ciutadans exigim als nostres polítics comença per nosaltres mateixos quan donem la confiança a determinats projectes polítics (mitjançant el nostre vot).
Mai hem de renuciar a exercir el dret de vot, no podem renunciar a l'essència de la democràcia: la participació, decidir quin país volem i quin futur volem, com diria la Montserrat Tura no podem deixar-nos vèncer pels "tòpics", per tant, cal dir a les urnes a qui encarreguem el nostre futur, el de Catalunya, hem de ser exigents amb els qui governen i governaran, però només ho podrem ser si comencem per nosaltres mateixos, de nosaltres depèn i no dels polítics quina Catalunya volem.

Alguns apunts del Programa Electoral del PSC 2010

2010-10-31T08:12:00.000-07:00

El Programa es desenvolupa en 5 àmbits:

1. Ciutadania, benestar i qualitat de vida, aquí trobem propostes com un pacte per a la conciliació i els nous usos del temps, el disseny específic per facilitar la capacitació i l'ocupabilitat dels joves sense estudis i amb dificultats al món laboral, la promoció de l'emprenedoria entre els i les joves, des del batxillerat i la formació professional, l'impuls dels programes intergeneracionals, la promoció de la participació de la gent gran en les polítiques i serveis que els afecten més directament a través dels consells de la gent gran i d'altres organismes de participació...

2. Una economia més competitiva per sortir enfortits de la crisi, aquí cal destacar l'aposta per la dimensió local de l'ocupació, apropant els serveis a la ciutadania mitjançant la descentralització i el treball en xarxa en relació a les polítiques actives d'ocupació com a fórmula per impulsar la promoció econòmica local i la creació de llocs de treball a Catalunya, també l'atenció personalitzada i la creació d'un punt de l'autònom a les oficines de gestió empresarial, l'impuls de la figura del treball autònom a temps parcial,l'estudi dels sistemes i mecanismes necessaris perquè la persona empleada autònoma pugui satisfer les obligacions fiscals quan ja hagi facturar i percebut els impostos de capital subjectes a aquesta fiscalitat. En el cas de l'Impost del Valor Afegit, quan en efecte ja hagi cobrat les quanties gravades...

3. Coneixement i cultura, la millor inversió, aquí trobem propostes com un pla integral de patrimoni i l'impuls de la protecció del patrimoni, material i immaterial, posant l'ènfasi en el seu valor cultural, en la seva capacitat de generar valor afegit, identitat i gaudi per la ciutadania, i en la seva capacitat de generar desenvolupament econòmic per al país, la potenciació de la producció local, el treball en xarxa i la complementerietat i dins els territoris i entre ells...

4. El futur de Catalunya: un projecte de societat i de país,...apostarem per una reforma de la Constitució,amb el consens necessari, que reforci tots els instruments federals de l'Estat..., farem més transparent l'acció dels responsables polítics al capdavant de les administracions públiques, el PSC impulsarà, a més, que tots els càrrecs electes i representatius treballin fermament per acomplir els objectius i compromisos del Programa Electoral o del Pla de Govern...

5. Solidaritat amb el futur: mobilitat, medi ambient i territori sostenible,...despelgarem un servei de Rodalia a les conurbacions de Girona, Tarragona i LLeida,continuarem millorant els barris gràcies als instruments de la Llei de Barris,seguirem millorant la legislació urbanística catalana...

etc...fins a 93 pàgines.

APUNTS DE LA REFORMA LABORAL.-

2010-10-10T09:22:00.000-07:00

El passat 18 de setembre va publicar-se la Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per la reforma del mercat de treball (BOE núm. 227).

El preàmbul de la Llei estableix com exigència i objectiu,pel conjunt de la societat, recuperar la creació d’ocupació i la reducció de l’atur; el preàmbul també enumera les debilitats del nostre model de relacions laborals: segmentació entre treballadors fixes i temporals, un deficitari desenvolupament de les possibilitats de flexibilitat interna a les empreses, insuficient capacitat de col.locació dels serveis públics de treball i elements de discriminació en el mercat de treball; i acaba determinant la insostenibilitat económica i social d’aquest model:

“La crisis económica ha puesto en evidencia la insostenibilidad económica y social de este modelo, que ha generado la rápida destrucción de cientos de miles de puestos de trabajo”. A su corrección se dirigen esencialmente las medidas contenidas en esta Ley”“Esta reforma tiene como objetivo esencial contribuir a la reducción del desempleo e incrementar la productividad de la economía española. A estos efectos, se dirige a corregir la dualidad de nuestro mercado de trabajo promoviendo la estabilidad en el empleo y a incrementar la flexibilidad interna de las empresas, como aspectos más destacables”.
“De manera más concreta, las medidas incluidas en esta norma se dirigen a lograr tres objetivos fundamentales.
Primero, reducir la dualidad de nuestro mercado laboral…
Segundo, reforzar los instrumentos de flexibilidad interna en el desarrollo de las relaciones laborales y, en particular, las medidas de reducción temporal de jornada…
Tercero, elevar las oportunidades de las personas desempleadas, con particular atención a los jóvenes, reordenando para ello la política de bonificaciones a la contratación indefinida para hacerla más eficiente, haciendo más atractivos para empresas y trabajadores los contratos formativos y mejorando los mecanismos de intermediación laboral”.

La reforma laboral posa límit a la contractació temporal d’obra, restringeix l’ús injustificat dels contractes temporals. D’altra banda incrementa fins 12 dies la indemnització per finalització de contractes temporals (increment gradual i progressiu). Es fa extensiu a col.lectius amb dificultats el contracte de foment de la contractació indefinida. També es redueixen les quantitats que abonen les empreses en el cas d’extincions de contractes dels articles 51 i 52 de l’Estatut dels Treballadors, part d’aquestes quantitats les assumeix el FOGASA (organismo que es nodreix exclusivament de cotitzacions empresarials). Finalment es dóna una nova redacció a les causes d’acomiadament per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

La reforma també estableix mesures per potenciar els instruments de flexibilitat interna, en aquest àmbit es modifiquen les que fan referència als trasllats col.lectius, les modificacions substancials de treball (articles 40 i 41 de l’Estatut dels Treballadors), les clàusules d’inaplicació salarial i la suspensió de contractes i reducció de jornades per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció.

La reforma inclou mesures per afavorir el treball dels joves i persones aturades. Es millora la política de bonificacions a la contractació indefinida, s’estableixen bonificacions per a joves fins a 30 anys amb dificultats d’ocupabilitat i majors de 45 anys amb permanència de llarga durada en situació d’atur.
I per últim, també s’introdueixen mesures per la millora dels mecanismes d’intermediació laboral.

UN PROJECTE DE TOTS: ASSOCIACIÓ CULTURAL ARXIU I MEMÒRIA DE MONT-ROIG (ACAMM)

2010-08-28T12:58:00.001-07:00

El maig passat va néixer l’Associació Cultural Arxiu i Memòria de Mont-roig , tot i que l’associació prepara aquests dies la seva presentació, vull dedicar un breu post a aquest nou projecte cultural local.
Com a mont-rogenca em sento contenta i orgullosa de la iniciativa del conjunt de persones que han fet possible la creació d’aquest nou projecte cultural local a Mont-roig . La nova associació cultural neix degut a una iniciativa privada basada en la necessitat de posar al servei dels interessos generals, principalment el patrimoni cultural local, tots aquells béns i valors, principalment documentals que són expressió d’una identitat, d’un poble. Sens dubte un projecte cultural democratitzador .
Estic convençuda que els valors, la competència, la capacitat col.lectiva, l’esforç, el treball i la il.lusió de totes aquelles persones que han començat a col.laborar faran de l’associació un instrument de participació, relació social , sentiment de pertinença i integració, la qual cosa de ben segur será important pel futur de Mont-roig del Camp.

Passatge Catalunya: esperant 11 anys

2010-08-10T04:26:00.001-07:00

Sociates.cat

2010-07-30T02:46:00.000-07:00

El nou web de participació dels socialistes:

http://sociates.cat/

Segueixo Creient - Cançó de campanya del PSC

2010-07-19T12:19:00.000-07:00

Identitat, poder de decisió

2010-07-19T10:51:00.000-07:00

Aquests dies enrere he vist molts balcons de Barcelona engalanats amb la senyera i amb la bandera espanyola, dos fets es succeïen: la sentència del TC sobre l’Estatut i la victòria d’Espanya al mundial, aquests dos fets han estat, en opinió meva, conseqüència d’una expressió de sentiments i identitats molt diversa.

D’altra banda s’obria un debat que gira entorn a la relació de l’Estat amb les autonomies, i en concret, amb Catalunya.

Queda clar, que cal diferenciar dues coses:

-El sentiment d’una identitat, sentir-se català, espanyol…

- I el poder de decisió, el dret a decidir, la manera com es relaciona Catalunya i l’Estat Espanyol.

No crec que sigui just per ningú barrejar les dues coses, el sentiment, la identitat és inherent a la persona, no crec que sigui acertada la injerència de qualsevol poder.
La relació Catalunya-Estat Espanyol és una construcció política sorgida d’una etapa que jo, personalment, no he viscut, he crescut amb la Constitució i el meu interès sempre ha estat més pel títol I que no pas pel títol VIII…

Segueixo creient

2010-07-07T02:55:00.000-07:00

Igualtat en el treball

2010-06-19T07:17:00.000-07:00

El 18 de juny de 2010 va celebrar-se a l' Il.lustre Col.legi d'Advocats de Barcelona, la jornada: "Aspectes pràctics de la negociació col.lectiva dels Plans d'Igualtat: Administració, Empresa, Dona i Sindicats", van tractar-se principalment tres qüestions: la negociació col.lectiva, la diagnosi dels plans d'igualtat i les dificultats d'accés a la informació per part dels representants dels treballadors/es per poder elaborar un eficaç pla d'igualtat.

La Sra. Rosa Codina Casas,Cap de la Secció de programes de foment de la Igualtat d’Oportunitats en el Treball del Departament de Treball,va facilitar algunes dades estadístiques, les més rellevants, pel que fa a la igualtat en el treball:

- el 19,8% de taxa de parcialitat de les dones davant el 4,2% dels homes.
- el 6,7% d'accés a càrrecs directius de les dones davant el 11,1% dels homes.
- Un 30% de diferència salarial.

La jornada va centrar-se en la laboriositat i les dificultats de dur a terme un pla d'igualtat eficaç i més concretament, el fet d'elaborar i fer una bona diagnosi, així com dels entrebancs que posaven les empreses alhora de facilitar la informació necessària i útil per poder realitzar els plans d'igualtat. En aquest sentit, va fer-se referència també a la importància de l'actuació inspectora de la Inspecció de Treball.

Durant la jornada va quedar palès, que si bé la Llei per la igualtat efectiva de dones i homes de l'any 2007 va iniciar i obrir un camí per fer efectiu un dels principis jurídics universals com és la igualtat, que encara queda molt per recórrer pel que fa a la igualtat d'oportunitats en el món del treball entre homes i dones...

Mont-roig decideix i ERC s'apunta el "tanto"

2010-06-12T06:27:00.000-07:00

El dia 20 de juny Mont-roig participarà i decidirà sobre la independència. Amb motiu de la consulta, la plataforma Mont-roig Decideix ha anat organitzant diversos actes al municipi, entenc jo, per dinamitzar el fet de que la gent es mobilitzi i exerceixi el seu dret de participació.
Malauradament hi ha forces polítiques al municipi que no ho han entès així i volen treure rendiment polític d'aquest fet (aquesta opinió ja la vaig manifestar en el post del 12/12/2009).
Un dels actes que va organitzar la plataforma va ser una taula rodona amb els alcaldes del període democràtic, el qual va realitzar-se el passat 10 de juny. Dels diferents alcaldes van assistir-hi: Josep M. Aragonès (CIU), Miquel Anguera (ERC) i Antoni Vernet (ADMC). He de dir que de les diferents intervencions la més acertada, en opinió meva, va ser la del Sr. Aragonès, el qual, va ser capaç d'enfocar la taula entorn amb el què significa la plataforma, diferenciant-la dels diferents partits polítics.
Just tot el contrari al que van fer el Sr. Miquel Anguera (ERC) o el Sr. Antoni Vernet (ADMC), que van aprofitar l'ocasió per treure rendiment i carregar contra els socialistes, principalment, i d'altres forces polítiques, una actitud lamentable.

Diàlegs pel Progrés del món del treball.

2010-06-05T12:15:00.001-07:00

Diàlegs per escoltar, reflexionar, debatre, opinar,…avui dia 5 de juny el PSC ha organitzat els diàlegs pel progrés del món del treball.

Uns diàlegs estructurats en sis àrees temàtiques:

1. Qualificació professional
2. Serveis d’ocupació
3. Igualtat d’oportunitats
4. Reformes laborals
5. Ocupació juvenil
6. Iniciatives empresarials, RSC i autoocupació

Un exercici interessant d’escolta activa per part de tots els assistents, on em quedo amb alguns flaixos de tot el que avui hem compartit amb els diferents participants: (Diàleg 4: reformes laborals)

-…“Sortida solidària de la crisi”…reflexió, pensar i treballar…” (Jordi William Carnes, primer tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona)
-…”El 41% d’atur de joves…” (Mar Serna, consellera de Treball de la Generalitat)
-…”No es pot créixer amb condicions precàries, s’ha d’incorporar coneixement”… (Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball Econòmic i Social).
- …”La motivación de que hay que hacer algo se adelanta a la comprensión de lo que hay que hacer…da lugar a políticas de mala calidad…convendría experiencia empírica…” (Antón Costas, catedràtic d’economia de la UB)

BURCA: UNA PROHIBICIÓ PRECIPITADA

2010-06-03T05:59:00.000-07:00

A primer cop d’ull no estic massa d’acord en la decisió de prohibir l´ús del burca, i tampoc que s’obri un debat per tal de crear la necessitat de legislar aquest fet en aquest moment.

No em convenç que la justificació de la prohibició de l’us del burca, sigui per la seguretat, la igualtat, la integració, la discriminació i la dignitat. De quins drets parlem, els dels col.lectius d’immigrants o bé els de la societat d’acollida?

I és que la temàtica és complicada, on cal un anàlisi interdisciplinar d’aquesta societat diversa, intercultural, igualitaria i justa; la qual tots volem. És difícil i complicat, sobretot perque parlem de trobar una interpretació justa als diversos drets fonamentals afectats.

De tota manera, alhora de prohibir l’ús del burca de quina intepretació partim en relació al seu fonament i raó de ser?..

Una acció d'impuls democràtic, la del President Montilla.

2010-05-24T03:51:00.000-07:00

Més enllà de totes les "trifulques" polítiques,l'acció del President Montilla de demanar al Senat la renovació dels magistrats del Tribunal Constitucional que tenen el mandat caducat, és una acció de dignitat,a la qual no podem girar-li l'esquena.
Una acció digne per dos motius, en opinió meva:

1.Per liderar la defensa no tan sols de l'Estatut, sinó també la defensa i el compliment de la norma principal de l'ordenament jurídic: La Constitució Espanyola.

2.Per revaloritzar i donar sentit al Senat, la cambra de representació territorial.

Cal recordar que la Constitució Espanyola estableix que: <em>"Los miembros del tribunal constitucional serán designados por un periodo de 9 años y re renovaran por terceras partes cada tres"
" El Tribunal Constitucional se compone de 12 miembros nombrados por el reu; de ellos, cuatro a propuesta del Congreso por mayoría de tres quintos de sus miembros; cuatro a propuesta del Senado, con idéntica mayoría; dos a propuesta del Gobierno y dos a propuesta del Consejo General del Poder Judicial".

I la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, estableix que: >"Los magistrados del tribunal constitucional cesan por alguna de las causas siguientes...por expiración del plazo de su nombramiento"

En definitiva una acció d'impuls democràtic perque mentrestant: "Los magistrados del tribunal constitucional continuaran en el ejercicio de sus funciones hasta que hayan tomado posesión quienes hubieren de sucederles" (LOTC).

Riscos psicosocials: comunicació a les organitzacions

2010-04-20T03:26:00.000-07:00

El dia 28 d'abril celebrem el dia internacional de la salut i seguretat en el treball,mitjançant aquesta breu nota d'alguna manera vull reivindicar un dels aspectes que considero més importants en l'àmbit de la seguretat i salut en el treball: els riscos psicosocials, tots aquells riscos que deriven d'una organització (ja siguin empreses, entitats, administracions públiques...).
Els riscos psicosocials, son aquells que deriven de diversos factors:l'organització en el treball,les relacions humanes, el temps de treball,les exigències de les tasques,de l'entorn físic del treball, de les persones...
Dels diversos factors i aspectes dels riscos psicosocials, vull referir-me a un d'especialment molt important a qualsevol organització i que, en opinió meva, és el que més conflictes genera en els àmbits laborals: la comunicació a les organitzacions.
La comunicació avui dia a les organitzacions no només l'hem d'entendre com a manera de transmetre informació, ha de ser compresa com un element que estableixi relacions entre tots els membres d'una organització, d'altra banda també és un element clau que forma part del que considerem treball en equip.
La comunicació ha de promoure la integració, la participació i la convivència dins l'àmbit de la cultura organitzacional, ha de permetre que les persones interaccionin entre elles.
Els treballadors necessiten ser informats per sentir-se part activa de l'organització i que la participació rebi l'adequat reconeixement, la comunicació incrementa la participació, favoreix les iniciatives i dinamitza la creativitat, en definitiva, es converteix en un factor d'integració, motivació i desenvolupament personal i amb conseqüència contribueix a una millore de la qualitat de la vida laboral.

CONFERÈNCIA OBERTA. CATALUNYA CAUSA COMUNA.

2010-03-28T11:22:00.000-07:00

El 27 de març de 2010 va tenir lloc el Primer Plenari de la Conferència Oberta Catalunya Causa Comuna.
Un dels debats de participació de la Causa Comuna va ser: El catalanisme del segle XXI.

Aquest debat va estructurar-se en unes mirades generals i en unes mirades concretes del catalanisme. En la visió general vam gaudir de la participació del Juan José López Burniol, Ferran Mascarell i Jordi Font.

Segons Burniol, “Catalunya al s.XX ha guanyat la batalla de la seva personalitat. Ha integrat a tots els que han vingut de fora (els altres catalans), no obstant a Catalunya se la veu trista, perque li sembla que la seva identitat trontolla. A Catalunya se li presenten dues batalles: l’estar i el fer, té el problema de l’articulació jurídica amb Espanya, ha de dir on vol estar, la segona batalla és la del fer, com exercici acurat de les seves competències, del dia a dia, els serveis han de funcionar.”

D’altra banda Ferran Mascarell va sintetizar de manera clara l’evolució del catalanisme, referint-se a tres moments:
“L’inici del catalanisme a mitjans del segle XIX (1850) com un catalanisme cultural, on cal crear un corrent per recuperar la cultura, les tradicions, la llengüa, no un catalanisme polític.
A principis del segle XX (1900), el catalanisme afegeix la política pròpia des de Catalunya, ja que no hi havia expressió a Madrid. Aquest catalanisme ens diu que Catalunya és una nació.
Per últim als anys 1950-1960, trobem el catalanisme integrador i democratitzador. Aquest catalanisme és que ens ha fet arribar fins al dia d’avui.”

Per Ferran Mascarell, “la característica principal del catalanisme és la d’un Estat adient a la nació. L’Estat és només una eina per ser capaç de fer front als reptes complexos. S’ha d’aconseguir un Estat eficient, el federalisme potser eficient, si Espanya admet que l’Estat és plurinacional.”
El catalanisme de futur representa un Estat eficient i un concepte de nació futura amb uns elements fonamentals: memòria plural dels catalans, un nou contracte social, una mirada cap al futur i la recuperació de la política.

Pel que fa a les mirades concretes del catalanisme, Mohamed Chaid, va referir-se al catalanisme com a diversitat, a la unió civil del catalanisme progressista, amb el reconeixement de la gent i la participació social i cultural.

“El nom i l’origen no pot condicionar el futur de les persones”.”El nostre model és el de la interculturalitat per uns valors comuns. Ens hem d’acostumar a viure junts i a defensar les coses junts”. “Les entitats, associacions han d’incorporar els nous catalans”.

Albert Branchadell, va donar 4 idees, va manifestar que Espanya no és un Estat plurilingue i la corresponsabilitat que tenen els catalanistes, la necessitat de revisar la proposta d’Estat plurilingue, així com la necessitat d’estratègies i no arguments.

http://www.causacomuna.cat/index.php?page=home

La nova oficina judicial

2010-03-14T08:04:00.000-07:00

La Llei 13/2009, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, modifica diferents lleis, entre les quals destaquen, pel nombre d'articles afectats, la LEC (Llei d'enjuiciament civil) i la LEcrim (Llei d'enjuiciament criminal).

La finalitat del legislador és implantar la nova oficina judicial redistribuint les funcions entre el Secretari Judicial i el Tribunal en funció de la naturalesa jurisdiccional de les diferents actuacions del procés.

Aquesta nova llei ha encetat la polèmica i divisió en el món jurídic, ja qui manifesta que part de la llei és inconstitucional per resultar contrària als articles 24 i 117 de la Constitució, ja que s'atribueixen als Secretaris Judicials facultats que la constitució confereix exclusivament als Jutges i Magistrats.

D'altra banda ja qui manifesta que el nou model organitzatiu que estableix la llei 13/2009,i que modifica les lleis processals de tots els ordres jurisdiccionals i atén una distinció ja clàssica entre procés i procediment, per distribuir les tasques i els nivells de responsabilitat en els litigis, entre el Jutge i el Secretari.

El nou model organitzatiu concreta les tasques jurisdiccionals (competència exclusiva dels Jutges), i deixa en les seves manas les decisions processals restrictives del dret d'accés a la tutela, les relatives a la configuració de l'objecte del procés i de la prova, les decisions limitadores de drets fonamentals i la decisió sobre el conflicte plantejat.

Al Secretari Judicial li correspondran les funcions organitzatives i de gestió de l'Oficina Judicial, i les de caràcter procedimental, i es poden concretar en la preparació dels procediments fins que arriben a l'estat en el qual els Jutges han de prendre decisions. Entre d'altres els correspon l'admissió de demandes, l'esmena de defectes, el tancament de procediments, la gestió de l'agenda judicial, la documentació, les despeses del procés, la tramitació d'incidents i recursos i l'execució una vegada ordenada pel Jutge.

Manifest del PSC: Dia Internacional de les Dones, 8 de març de 2010

2010-03-05T14:40:00.000-08:00

"L'aposta pel talent femení, èxit del nou model productiu" Manifest del PSC: Dia Internacional de les Dones

Les i els socialistes en el Dia Internacional de les Dones:

"(...) treballem per una transformació de les estructures i els models tradicionals que persisteixen a la nostra societat. El dèficit que suposa la baixa participació i representació de les dones, sobretot en el sector econòmic i financer, significa una pèrdua de talent femení que no ens podem permetre."

Pots descarregar-te el Manifest a la següent adreça:

http://www.socialistes.cat/psc/Sectorials/Politiques-de-les-Dones/Actualitat/Noticies/L-aposta-pel-talent-femeni-exit-del-nou-model-productiu-Manifest-del-PSC-Dia-Internacional-de-les-Dones

El sistema de pensions

2010-02-06T11:53:00.000-08:00

Avui a la seu del PSC, s'ha realitzat la xerrada: " Les línies de reforma del sistema de pensions" a càrrec del Ministre de Treball, Celestino Corbacho. La xerrada ens ha permès als assistents entendre la necessitat de començar a treballar per fer les reformes necessàries que garanteixin el nostre sistema de pensions i evitar alhora el risc que el facin no viable i no sostenible.

El Ministre ha fet una exposició força clara de la situació fent referència a determinats factors:

-L'augment de l'esperança de vida, si bé l'any 1975 era de 5 anys, l'any 2010 és de 15 anys, aquí també s'ha referit al fluxe migratori.

- El fet que la natalitat no s'incrementi de manera considerable,tot i les polítiques que la poden afavorir.

-També ha comentat el factor de la mitjana d'edat, es preveu que l'any 2030 més del 16% tingui 65 anys i l'any 2040 gairebé el 50% arribi als 65 anys.

- I per últim s'ha referit al fet que els joves s'incorporen més tard al mercat laboral.

El Ministre ha recalcat el compromís amb l'educació, la sanitat , les pensions i els serveis socials, referint-se a ells com l'ADN del partit socialista. A continuació ha parlat de la vigilància que s'ha de fer dels 4 sistemes en cas de risc i en aquest sentit ens ha recordat que l'any 2008 el Ministeri ja va enviar un informe a la UE en relació a la situació de l'actual sistema de pensions.

Realitats i canvis

2010-02-02T07:58:00.000-08:00

Suposo que aquesta crisi ens ha saccejat, però no el suficient, perque comencem a entendre que moltes coses han de començar a adaptar-se a les noves realitats socials i que ja no disposem de crèdit per equivocar-nos en les decisions que es prenguin ara i afectin en un futur, i sí, és necessari parlar dels canvis en el mercat laboral, del sistema de pensions de la Seguretat Social, etc... d'una manera valenta encara que això suposi perdre un govern, perquè el que de debò ha de valdre és fer tot el que calgui per sortir d'aquesta crisi, és un bon moment i una oportunitat per endreçar moltes polítiques i moltes normatives...

Un Mont-roig de Progrés.

2010-01-09T10:37:00.000-08:00

Llegia algun post d’algun blog, fent referència a les cavalcades dels reis d’enguany que s’han organitzat al nostre municipi, segons sembla no han agradat gaire, encara que no sé si aquesta és l’opinió majoritària...
En fi, això em dona peu a parlar del que em suggereixen certes crítiques, opinions, per davant sigui dit, totes respectables, però sense cap valor afegit, si no agraden les cavalcades potser hem de treballar tots perque l’any vinent siguin millor, potser podem participar i fer propostes perque no anem als pobles veïns a veure la cavalcada i siguem capaços de fer que sigui a l’inversa i algú algun dia pogui dir: “Anem a veure els reis de Mont-roig que son molt bonics”, potser així algun dia farem un poble amb capacitat de crear riquesa i fer un Mont-roig de Progrés.
També lamento moltíssim que encara hi hagi persones que en aquest municipi no se sentin de Mont-roig, jo sí em sento de tot el municipi en tota la seva extensió i gaudeixo de la diversitat de tot el meu terme, però si no em sentís d’una part del meu municipi potser treballaria per l’inici d’un expedient d’alteració de termes municipals, però mai avocaria al meu poble a la divisió, perque per damunt del territori, hi ha les persones...tot al contrari treballaria per la cohesió, l’equilibri dels nuclis, la qualitat de vida de les persones que viuen al municipi (siguin on siguin), per la igualtat de condicions de les persones, en definitiva pel Progrés del lloc on en definitiva visc.

Nevada a Mont-roig

2010-01-08T04:29:00.001-08:00

Una nevada històrica a Mont-roig (almenys per mi), recordo l'última nevada però no va ser tan intensa, crec, bé segur que és un bon regal de reis i esperem que aquest temporal de neu no afecti a la pagesia...

Segur que avui serà un dia de fotos, de jugar amb la neu i un dia per recordar...

FELIÇ 2010!

2009-12-31T00:51:00.001-08:00

Nadal amb absències.

2009-12-27T11:47:00.000-08:00

Els dies previs al 25 de desembre em preocupava per insignificàncies, el dia 23 a la tarda una amiga va venir plorant: un amic del seu fill ( de 17 anys) havia mort en un accident de trànsit, res del que fins aleshores em preocupava tenia importància, vaig pensar en aquelles famílies, amics, que passarien el seu primer Nadal amb absències de l'avi, àvia, pare, mare, germà, germana, amic, amiga, parella...potser és absurd el Nadal o bé és una oportunitat que tenim any rere any de descobrir i conèixer amb quins valors volem viure i com compartir-los amb les persones, potser em creuria més el Nadal, si no fós un parèntesi a les nostres vides...

BON NADAL 2009.

2009-12-20T07:25:00.000-08:00

13D

2009-12-12T14:44:00.001-08:00

Demà ciutadans de diversos municipis de Catalunya, tindran l'ocasió de participar en les consultes sobre la independència, un fet normal en un Estat social i democràtic, tan de bo això ho fessim més sovint i de manera no orquestada, potser llavors creuria que no estem davant d'algú que vol treure rendiment de la situació...en fi... que cadascú situi les seves prioritats en la situació actual, però tot plegat ho trobo una presa de pèl, la ciutadania és molt més llesta que tot plegat i aquesta si que és la majoria...

Dia mundial de la Sida

2009-12-01T02:20:00.000-08:00

Consell de Dones del PSC

2009-11-21T12:11:00.000-08:00

Avui s’ha celebrat la reunió del Consell de Dones del PSC. Un dels punts de la reunió era “La importància de les polítiques d’igualtat en èpoques de crisi econòmica” a càrrec de la Consellera de Treball de la Generalitat, Mar Serna.

La Consellera, s’ha referit a la necessitat de definir el paper que ha de tenir la dona en la situació de la crisi actual i ha remarcat que “ la crisi no ha de ser una excusa per deixar de treballar en les polítiques d’igualtat, les quals son necessàries més que mai”.

Unes polítiques necessàries no només per la justícia social, sinó també pel nou model productiu i la competitivitat de les empreses, per tant, cal que el talent femení s’incorpori a les empreses.
Ens ha recordat el punt de partida: “ És necessari saber d’on venim per saber on anem” fent referència a la discriminació salarial, la poca presència en els àmbits de decisió i les dificultats de la conciliació i els esforços del govern per promoure la igualtat d’oportunitats de manera transversal.

També ens ha ofert algunes dades significatives, així s’ha referit a la diferència de la taxa d’activitat del 2009 entre homes i dones és de 15 punts de diferència, el 45% de dones inactives que depenen d’un altre sou, el 41% de dones inactives per tasques de la llar, el 61% d’inactivitat dels homes és la jubilació mentre que la de la dona és el 23%.
Ha destacat com la taxa d’ocupació de les dones del 2007 era 17 punts inferior a la dels homes i actualment la diferència és de 10 punts. Segons la Consellera: “ les dones han donat resposta a la crisi i s’han incorporat al treball”.

Per últim, Mar Serna, s’ha referit a un seguit de solucions per les quals cal continuar treballant:

- La continuació de les polítiques d’igualtat d’oportunitats.
- Un objectiu prioritari: les polítiques d’ocupació de les dones.
- El model de treball futur passa necessàriament per la inversió en les persones.
- Cal treballar per la segregació horitzontal i vertical.
- Cal treballar amb l’educació
- Cal treballar amb les dones que pateixen violència de gènere
- Cal donar suport a les empreses per la realització dels plans d’igualtat.
- Cal treballar per l’emprenedoria.

“ En un moment de crisi, és l’oportunitat de la igualtat d’oportunitats”.

Inauguració del local de l'Agrupació Socialista Mont-roig Miami.

2009-11-19T02:41:00.001-08:00

Ahir va inaugurar-se el local de l'Agrupació Socialista Mont-roig Miami, la seu està situada al carrer Màlaga de Miami, és una bona notícia pel municipi. Un punt de trobada pel compromís, l'esforç i el treball de totes aquelles persones, militants, simpatitzants, amics, veïns que vulguin acostar-se i avançar en un projecte en comú i de progrés pel poble on viuen i estimen.

El dissabte 21 de Novembre, l'Agrupació Socialista Mont-roig Miami organitza una jornada de portes obertes.

25 de Novembre, dia internacional de la no violència contra les dones

2009-11-14T09:43:00.000-08:00

Un apunt: L’acreditació de les situacions de Violència de Gènere.

La regulació bàsica en matèria de violència de gènere la tenim a:

1. Llei Orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers.

2. LLei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’Ordre de Protecció de les víctimes de la violència domèstica.

3. Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

La Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere en el seu article 1 determina el seu objecte i diu:

“ La presente Ley tiene por objeto actuar contra la violencia que, como manifestación de la discriminación, la situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres, se ejerce sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aun sin convivencia.”

La instrucció 2/2005 de Fiscalia estableix els pressupostos que han de concórrer perquè el Ministeri Fiscal entengui acreditada la condició de víctima de violència de gènere:

Ha d’haver-hi demanada una ordre de protecció i que es constati l’existència d’indicis de la comissió de determinats fets delictius.

La demandant ha de ser víctima d’actes de violència de gènere. Aquest requisit redueix el cercle de subjectes passius protegits, que en aquest cas és la dona.

Ha de constar una situació de risc objectiu per la víctima. L’objectivació de la situació es farà en atenció a la perillositat del denunciat, vista la situació personal de la víctima, les circumstàncies del fet i de l’imputat, i altres dades que constin a les actuacions realitzades.

"Barrio Sésamo" fa 40 anys

2009-11-09T02:54:00.000-08:00

Un somriure i una imatge, especialment a tots aquells que durant aquest any han fet els 40!

Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local.

2009-10-31T04:00:00.000-07:00

El pasado 27 de octubre se publicó el real decreto-ley por el que se aprueba un nuevo fondo, el objetivo del fondo quelas inversiones y proyectos contribuyan a la sostenibilidad económica, social y ambiental.

El Fondo Estatal dice el real decreto tiene una doble finalidad:

1.El incremento de la inversión pública local mediante la financiación de actuaciones que generen empleo en obras de nueva planificación y ejecución inmediata, que sean competencia de los municipios, y a realizar a comienzos de 2010. La financiación va dirigida principalmente a proyectos que consideren la perspectiva del desarrollo sostenible en sus vertientes medioambiental; de empleo; de apoyo a la investigación, del desarrollo tecnológico y la innovación; económica y social.

También podrán financiarse los contratos de suministros que tengan por objeto la adquisición de equipos y sistemas de telecomunicaciones o para el tratamiento de la información, sus dispositivos y programas, los contratos de servicios para la implantación y desarrollo de sistemas y programas informáticos dirigidos a dar cumplimiento al mandato de la ley 11/2007, de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos.

2. El Fondo contribuirá a la sostenibilidad social, mediante la financiación de los gastos corrientes que ocasione la prestación de servicios educativos, así como otros servicios sociales de competencia municipal, especialmente los gastos derivados de la gestión de los servicios de atención a las personas en situación de dependencia.

Como novedad el Fondo establece la posibilidad de contratación de trabajadores autónomos que hayan cesado en su actividad.

Millet: diners i indecència a dojo.

2009-10-24T09:12:00.000-07:00

Després de llegir les informacions que han sortit a la premsa en relació al cas Millet, he de dir que en cap cas m’escandalitza el fet que s’hagi deixat en llibertat al Sr. Millet i al Sr. Montull, el que realment considero preocupant és el fet que no hi hagi mecanismes preventius efectius per evitar aquests tipus d’actuacions que per mi superen la ficció…

Vergonyós és tal i com diu l’article del País d’avui que l’any 2003:”… la auditoría oficial de la Intervención General del Departamento de Economía y Finanzas advirtió de irregularidades "relevantes" en el Consorcio del Palau de la Música, integrado por las administraciones públicas y dirigido por Fèlix Millet”.

Tot plegat em cansa…

Evolució i anàlisi dels diferents partits polítics i governs municipals a Mont-roig del Camp (1979-2003)

2009-09-27T08:24:00.001-07:00

En les primeres eleccions municipals democràtiques la candidatura guanyadora va ser la de la UCD. La UCD va ser un partit espanyol d’ideologia centre-dreta, d’una dreta moderada, que va governar a l’Estat espanyol fins l’any 1982. La UCD va tenir un gran liderat de la mà de l’ ex president Adolfo Suárez.
La candidatura guanyadora a les municipals l’ encapçalava el Josep M Aragonès i Roca, que es convertiria en el primer alcalde de Mont-roig de la democràcia.
En les eleccions del 1983, Josep M Aragonès i Roca i el seu equip van presentar-se sota el nom d’acció cívica al servei del poble, la UCD aquell any es va dissoldre. L’Alcalde va revalidar el seu mandat i la seva candidatura va augmentar en 1 regidor.
Ja en els comicis del 1987 Josep M Aragonès encapçalà la seva candidatura pel partit Convergència i Unió, en aquelles eleccions i en les de 1991 assoleix el núm. de 9 regidors, els millors resultats obtinguts per L’Alcalde, a partir del 1995 s’inicia el retrocés de CIU, encara que en les eleccions del 95 també va obtenir una bona representació amb 7 regidors.
L’any 1979, després de les primeres eleccions democràtiques locals, els nous governs municipals es troben amb uns Ajuntaments deficitaris i la vocació de servei d’aquells anys fa que les principals actuacions realitzades fossin en matèria d’equipaments, infrastructures i organització municipal, en aquest cas tots els esforços dels primers governs municipals van dirigides a la prestació de serveis, segurament moltes de les decisions preses van caracteritzar-se per la bona voluntat, encara que degut a la falta d’experiència d’aquells primers anys hi havia improvisació, falta de planificació i de projecte ( visió a llarg termini).
Podríem dir que en aquest context situaríem els millors resultats electorals aconseguits durant 15 anys per L’Alcalde Josep M Aragonès i Roca, juntament amb la combinació d’un electorat essencialment de centra dreta (composat en part per la població rural) i una representació minoritària, gairebé inexistent, de les esquerres al municipi: PSC (1987), Esquerra Catalana (1991) i ERC (1995), així com una falta d’oposició i alternativa de govern d’altres formacions polítiques ja que en diversos anys, tot i els bons resultats de la candidatura del Josep M Aragonès, van formar part de l’equip de govern, fet significatiu si tenim en compte que els pactes posteriors que s’han produït en els governs municipals a partir de l’any 1999 han estat necessaris per poder formar govern.

La falta d’evolució i adequació als nous temps i a les noves necessitats, així com la falta de renovació en l’equip de CIU, la falta d’idees , la falta de proximitat amb el poble, els conflictes amb els treballadors municipals i l’evident desgast d’un Alcalde amb 20 anys al poder van provocar un endarreriment i una paràlisi gairebé absoluta pel progrés del municipi, van ser la conseqüència que al municipi és crees un sentiment i una voluntat de canvi que posés fi a 20 anys d’un lideratge agonitzant i donés pas a noves idees, nous projectes, nova gent, en fi a una nova generació.
D’altra banda els grups formats per Plataformes independents i els partits d’esquerra no havien estat capaços durant aquells anys de fer una alternativa de govern al poble.
L’any 99 CIU finalment perdria la seva hegemonia , tot i això la nova força emergent UMM-ERC només va poder assolir 5 regidors i va haver d’establir pacte de govern amb Miami per Independents- FIC i el Partit Popular, un pacte amb falta de solidesa, capacitat i liderat, així com una falta de responsabilitat de govern per part de la formació política UMM-ERC que va donar lloc a la crisi de govern de l’any 2001, provocada per la situació interna d’UMM-ERC, on regidors del propi grup, que l’alcalde Santiago Torrebadell, van demanar-li la dimissió disconformes amb la seva gestió. Allò va significar que L’Alcalde abandonés el seu grup polític i passés al grup mixt. Finalment en ple extraordinari del dia 20 de juliol de 2001 es va produir el canvi degut a la dimissió de L’Alcalde Santiago Torrebadell, en aquell ple va ser elegit com a nou Alcalde el Miquel Anguera i Bru iniciant el seu govern amb 4 regidors d’UMM-ERC i 2 regidors de MPI ( un govern en minoria).
El 14 de setembre, els regidors a l’oposició que eren un total de 7 de les formacions polítiques: CIU, PSC, PP i dos regidors del grup mixt: L’ex alcalde Santiago Torrebadell i Albert Toda van presentar una moció de censura contra l’equip de govern format per UMM-ERC i MPI, aquestes formacions només feia dos mesos que eran al govern.
El 26 de setembre CIU recupera l’alcaldia i l’Antoni Vernet Asensio és elegit el nou Alcalde de Mont-roig.
CIU va argumentar la moció de censura en relació a que el nombre de regidors a l’oposició era superior 7 contra els 6 regidors que formaven l’anterior govern municipal, així com el seu desacord en la contractació de nous empleats municipals i la suspensió d’algunes llicències urbanístiques.
Els resultats de les eleccions del 2003 ens van deixar amb uns índexs de participació que eren els més baixos des de l’any 79 i, on cap força política va ser capaç d’agafar el relleu i liderat que havia deixat l’ ex alcalde Aragonès.
En la sessió d’investidura, el 14 de juny de 2003 cap candidat va tenir la majoria absoluta, el Sr, Miquel Anguera va ser elegit alcalde, ja que UMM-ERC havia estat la llista més votada, tot i així només va ser capaç d’obtenir 3 regidors, la qual cosa va fer necessari establir un pacte amb les altres forces per poder formar un govern de majoria i donés l’estabilitat suficient per dur a terme tots aquells projectes que eren vitals pel municipi.
En aquella legislatura, s’arribà al pacte composat per les forces polítiques d’UMM-ERC, CIU i Verds i Més, van quedar a l’oposició els independents MPI, el PSC i el PP.

Després de 24 anys seguien governant les dretes, així ho expressava Rosa Escoda, regidora de L’Ajuntament de Mont-roig pel grup PSC:

“Abans de confegir la llista electoral hi va haver un acord entre PSC i Iniciativa per a confluir conjuntament a les eleccions buscant una majoria d’esquerres que fes front a tants anys de govern de dretes (CIU). Després dels resultats electorals vam mantenir reunions amb els representants d’ERC que no van anar a bon port degut a la manca de flexibilitat d’aquests a l’hora de consensuar un programa de govern destinat a dotar de serveis i infrastructures el nostre municipi i millorar la qualitat de vida de tots els que aquí vivim”.

La 'viuda negra' de Mont-Roig.

2009-09-12T09:46:00.000-07:00

Un pueblo de Tarragona acusa a una mujer de seducir y estafar a ancianos - Ella se defiende: "Quería hacerme cargo de ellos pero era demasiado trabajo"

La compleja vida sentimental de María del Carmen Melé, leridana de 53 años, se destapó hace dos semanas junto a la parada de taxis de Cambrils (Tarragona). La mujer fue a comer a un bar y dejó en el interior del coche a Santiago Guasch, tarraconense de 87 años con el que convivía desde 2005. En pañales, con ambos brazos maniatados a las puertas traseras del vehículo y bajo el sol del mediodía de agosto. El anciano se desgañitó pidiendo auxilio hasta que fue liberado por los Mossos d'Esquadra. El cuerpo policial acusó a la mujer de maltrato y trato vejatorio, cargos con los que se halla en libertad provisional.

El encierro de Guasch, al que la acusada supuestamente suele atar al balcón de casa cuando sale de compras, no parece un caso excepcional. Melé lleva al menos cuatro años persiguiendo a ancianos de Mont-Roig del Camp para seducirlos, estafarlos y relegarlos a la podredumbre, ha denunciado el ayuntamiento tarraconense. "Trata de ganarse la confianza de los señores mayores y solos para vivir en sus domicilios. Cuando lo consigue, les maltrata y les hace vivir en condiciones insalubres. Es un peligro social, una viuda negra", alerta el concejal de Mont-Roig, Miquel Anguera. El municipio pretende ahora presentarse como acusación popular.
Uno de sus novios falleció en 2007; otro fue ingresado hace meses en un centro sanitario por problemas mentales. La tercera presunta víctima terminó maniatada en el interior de un vehículo. Otro se casó con Mari Carmen en noviembre del año pasado. "No quiero estar solo", explica Joan Huguet, ojos parduzcos de 84 años y cuerpo embutido en unos calzoncillos de los que cuelga una pinza de tender ropa. "Para usar mi dinero tenía que ser mi esposa". A su lado, la acusada sostiene que jamás pretendió estafar a nadie. "Quería hacerme cargo de ellos pero era demasiado trabajo. Soy como un barco con demasiada carga, un barco que se hunde", grita desde una habitación que huele a establo.
Antes de conocer a Huguet, Mari Carmen vivía con Santiago Guasch, el encerrado en el vehículo. Su casa, de cinco plantas y antaño de las más vistosas del barrio, se convirtió en pocos años en un castigado palomar. Repleta de mobiliario, la amada fue vaciándolo poco a poco. "Dijo que la iba a arreglar pero se ha dedicado a saquearla", añade una vecina. La entrada al inmueble ya es oval porque la humedad ha abombado las paredes; desde la puerta abierta se entrevé una vivienda similar a las cavidades de una gruta. El hedor llevó a los vecinos a forzar la entrada de la casa hace dos semanas. Retiraron cinco gatos muertos, descomponiéndose. La acusada solía pasear de la mano con Guasch, octogenario al que jamás se le conoció pareja; tímido y falto de compañía desde que falleció su madre hace una década. La acusada llamaba marido a aquel hombre solitario, pero apareció otro anciano en su camino, Joan Huguet, y se casó con él. Después de la boda, en noviembre del año pasado, se trasladó de inmediato a la casa de su nuevo esposo, y se llevó a Santiago con ella.Asumió el control de las pensiones de los dos ancianos y metió baza en la gestión de sus propiedades. "Ni Santiago ni yo queríamos estar solos", dice Joan, quitando hierro al asunto.
Ese triángulo se ha roto porque Guasch ha quedado bajo la tutela de la Generalitat, que no halló familiares que asumieran su cuidado. El anciano tiene parientes en Cambrils, cerca de donde su compañera le encerró en el coche. Pero parecen hartos de sus devaneos amorosos. "Le advertimos y él insistió en que quería quedarse con ella. Le ha dejado sin nada", lamenta una familiar.
El mismo aislamiento social rodea a Huguet, quien nunca intimó con otra mujer que no fuera su hermana. "Cuando ella murió me quedé sin nadie", solloza. "Si Santiago y Joan no tuvieran dinero, nadie me acusaría. Los del pueblo querían comprar las casas por cuatro pesetas", insiste Mari Carmen. Huguet, mirada al horizonte, pierde el hilo de la conversación. Recobra el pulso sólo cuando su mujer, agobiada por su embrollo judicial, amenaza con partir del pueblo y dejarle. "No te vayas, yo no tengo la culpa", acierta a susurrar el anciano. "Si me dejas solo, estoy perdido".
FERRAN BALSELLS - Tarragona - 12/09/2009 Diari El País.

La polèmica sentència del Tribunal Constitucional i la protesta dels veïns de l'Avinguda Catalunya.

2009-08-29T02:34:00.000-07:00

Fa uns dies vaig llegir a la premsa una d'aquestes notícies que fan que tinguis la necessitat de desintoxicar-te dels mitjans de comunicació per una breu temporada i, que en opinió meva, encetava la polèmica de la futura sentència del TC en relació amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la notícia es referia a una manifestació que preparava Òmnium Cultural en contra del TC.

D'altra banda també llegia unes declaracions a la premsa que feia el Ministre de Justícia, Francisco Caamaño, per mí, molt encertades : " quien no esté de acuerdo con la interpretación de la Carta Magna que realice el alto tribunal en su sentencia sobre el Estatut lleve a las Cortes Generales un proyecto para cambiar los artículos con los que no esté de acuerdo". "La resolución sobre el Estatut será la más compleja de su historia, porque va a marcar el futuro de las Autonomías y hacia donde pueden o no evolucionar".

Per últim, també vaig llegir la resposta que el govern català va fer entorn la polèmica de la sentència del TC, lògica, de calaix, no podia ser altre...de petits a tots ens han dit que les normes les hem de complir...

En conclusió, com diu el Zapatero " és un desgast inútil"...jo per si de cas tornaré a repassar allò que em van explicar fa molt de temps a les classes de dret constitucional...

Aprofito des d'aquí per donar suport als veïns de l'Avinguda Catalunya, encara que només sigui amb una cassolada virtual!!!

2009-08-06T06:25:00.001-07:00

El 12 de juliol de 2007 va publicar-se la llei 20/2007 , d'onze de juliol , de l'Estatut del treballador autònom. L'àmbit d'aplicació de l'Estatut comprèn, entre d'altres, la figura dels treballadors autònoms econòmicament depenents.

Els treballadors autònoms econòmicament depenents, són aquells que realitzen una activitat econòmica o professional, directa i predominant per una persona física o jurídica, denominada client, del qui depenen econòmicament per percebre d'ell, almenys el 75% dels seus ingressos per rendiments del treball i d'activitats econòmiques o professionals.

El 4 de març de 2009, es publicà el RD 197/2009, de 23 de febrer de 2009, pel qual es desenvolupa l'Estatut del Treballador Autònom en matèria de contracte del treballador autònom econòmicament dependent i el seu registre, i es crea el Registre Estatal d'associacions professionals de treballadors autònoms.

La nova regulació fa referència a aspectes tan importants com:

1. La determinació, acreditació i comunicació de la condició de TRADE
2. La forma, durada i contingut obligatori del contracte de treball
3. El registre del contracte
4. Informació a la representació dels treballadors (RT).

D'aquest nou marc regulador, comencen a sorgir les primeres sentències que inicien i marquen el camí a seguir pel que fa a la relació laboral del treballador autònom econòmicament depenent i els clients d'aquests treballadors. (Sentència 68/2009 del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó).
Adjunto enllaç on trobareu un article que fa referència a una sentència on es reconeix per primera vegada el dret a un autònom a una compensació per acomiadament.

http://www.lne.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009042700_45_750148__Economia-juez-reconoce-primera-derecho-autonomo-asturiano-compensacion-despido

Mont-roig del Camp, memòria dels governs municipals: Les eleccions del 13 de juny de 1999 i la constitució del nou Ajuntament.

2009-07-31T11:29:00.000-07:00

L’any 99 el total del núm. d’electors era de 4922, van votar el 71,29% de la població (3529), els vots van quedar repartits per les següents candidatures:

Unió Mont-roig-Miami-ERC-Acord Municipal 1181vots 5 regidors
Convergència i Unió 897 vots 4 regidors
Miami per Independents-FIC 516 vots 2 regidors
Partit Popular 440 vots 1 regidor
PSC-Progrés Municipal de Catalunya 321 vots 1 regidor
IC-Verds-Entesa pel Progrés Municipal 130 vots ------------

Les regidories i el govern municipal va quedar distribuït:

L’alcaldia va ser pel Santiago Torrebadell i Baiges UMM-ERC)

Regidor d’urbanisme: Francisco Morancho López (Miami per Independents-FIC).
Regidor de l’àrea de salut i serveis socials: Román Euba i Martin (UMM-ERC)
Regidor d’agricultura: Carles Oliach i Julve (UMM-ERC)
Regidor de Medi Ambient: Jaime Ruiz Mansino (PP)
Regidor de cultura i d’ensenyament i esports al nucli de Mont-roig: Miquel Anguera Bru (UMM-ERC).
Regidor de Joventut i Festes: Jose Luis Garcia i Garcia (Miami per Independents-FIC).
Regidor d’ensenyament i esports al nucli de Miami: Manuel Martínez Fernández (UMM-ERC).

En aquelles eleccions UMM-ERC i MpI-FIC van arribar a un acord per governar a Mont-roig, les dues formacions coincidien en una valoració negativa de la gestió dels últims anys de CIU, d’altra banda coincidien també les dues formacions en l’abandonament que havia sofert la zona de Miami Platja, així com també la falta d’evolució econòmica i social del poble de Mont-roig.

En aquelles eleccions Josep Mª Aragonès renuncià a ser regidor, en declaracions al diari La Vanguardia del 17 de juny de 1999 manifestava el següent: “ Es el final de una etapa, los electores lo han dejado claro y yo no tengo ningún problema en marcharme”...” desde 1979 y hasta ahora siempre he ganado por mayoría absoluta, con lo cual no se puede decir que durante este tiempo lo haya hecho tan mal”. anys menys tard en les eleccions del 2007 l’ex alcalde feia referència a aquella decisió seva i en un dels actes electorals es referia al fet, tot dient que ell va marxar perque així ho va manifestar el poble mitjançant els resultats electorals.

El PP també formà part de l’equip de govern, el seu representant Jaime Ruiz Mansino en una entrevista publicada al Ressò núm. 76 ho explicava així:

“Com és que sent el cap de llista del Partit Popular va entrar a formar part de l’equip de govern d’esquerres?”

“ Les idees polítiques no han de ser un obstacle per poder unir-se i treballar pel municipi, que és el que ens interessa a tots. De totes maneres, hi ha poca gent en aquest municipi que cregui que tenim un equip de govern d’esquerres, tot i que és un tema sobre el que es podria discutir molt, ja que la candidatura d’UMM és una mescla que es va muntar el seu dia amb una finalitat que tots coneixem”.

En aquella legislatura el PSC-PSOE en un inici va mantenir-se a l’oposició, no va formar part de l’equip de govern, el Francisco Garcés ho explicava així:

“Deu dies després de les eleccions i d’una manera informal, a causa de l’assistència de persones que no havien estat elegides i alguna altra que sí, se’m va fer una oferta, que més que una oferta era una justificació, perquè el Sr. Alcalde ja havia pactat amb el Grup d’Independents i no hi havia res per oferir-me. Tot i això, per respondre d’una manera positiva a la seva oferta, el meu grup polític i jo vam dir que acceptàvem l’oferta, sempre i quan el representant del PSC-PSOE tingués vot a la comissió de govern, a la qual cosa se’m va contestar que no era possible”.

El 24 de març de 2000, el Diari de Tarragona publicava la notícia de la voluntat de l’alcalde de Mont-roig d’ampliar el govern amb tots els partits i feia les següents declaracions al diari: “ ...personalmente me gustaría abrir la puerta del gobierno municipal a las dos fuerzas de la oposición, CIU y PSC”.

La crisi de govern a L’Ajuntament l’any 2001.-

En opinió meva, la voluntat de l'alcalde d'ampliar el govern local, seria l’inici d ‘una greu crisi de govern a l’Ajuntament l’any 2001. L’any 2001 els quatre regidors del grup municipal Unió Mont-roig Miami-Esquerra Republicana de Catalunya, van demanar a l’alcalde, Santiago Torrebadell que dimitís del càrrec per la mala gestió i les concessions fetes, incomplint les expectatives i els compromisos adquirits després de les darreres eleccions.
Segons publicava el Diari de Tarragona del 16 d’abril de 2001, els regidors d’UMM-ERC estaven disconformes degut a una falta de gestió àgil i eficaç del municipi, propiciada per l’actitud unipersonal de Torrebadell, així com les llicències que l’alcalde permetia a un dels regidors del consistori, Francisco Morancho- que ocupava l’àrea d’Urbanisme i Turisme -, per mantenir el suport del grup municipal al qual pertanyia el regidor (MpI-FIC).
El 17 d’abril de 2001 es publicava al Diari de Tarragona la notícia on Miami per Independents acceptaven la corresponsabilitat de la mala gestió i es plantejaven deixar l’equip de govern.
Durant el mes d’abril de 2001, l’alcalde de Mont-roig va abandonar el seu grup polític, però no va dimitir, MpI-FIC va abandonar el govern municipal i UMM-ERC va iniciar els tràmits per una moció de censura a l’alcalde, una moció de censura que no va rebre el suport ni de MpI-FIC, ni del PP.
El juny de 2001, l’alcalde Torrebadell, sense suport per al pressupost, va posar en marxa un mecanisme que l’obligà a sortir del càrrec i permetés l’elecció d’un candidat alternatiu, el nou alcalde seria el Miquel Anguera que tan sols ocuparia l’alcaldia durant dos mesos i escaig.
El 26 de setembre de 2001, CIU recuperà l’alcaldia dos anys després de perdre les eleccions, mitjançant la moció de censura dels set regidors de l’oposició- CIU, PSC,PP i Grup Mixt. Amb set vots a favor, cinc en contra i un en blanc, Antoni Vernet es convertia el 26 de setembre de 2001 en el nou alcalde de Mont-roig.
Els arguments que donava el nou alcalde a la moció de censura eren: “ per la contractació de nous empleats municipals - malgrat que tot increment de la plantilla municipal estava congelat per una decisió plenària prèvia- i la suspensió de llicències urbanístiques a l’entrada de Miami”.

El diàleg social.

2009-07-28T07:19:00.000-07:00

L'ha dita grossa del diari Avui deia així, segons paraules de l'Esperanza Aguirre, Presidenta de la Comunitat de Madrid:

"Zapatero és un sindicalista de piquet i retrògad".

El meu pensament reflex en llegir la frase ha estat: m'agrada que el President sigui sindicalista de piquet, de mobilització i del que faci falta per defendre els interessos dels treballadors/es, la Patronal ja té els suficients recursos per anar tota soleta...no cal que l'ajudi ningú.

Llegia avui, unes declaraciones del Sr. Díaz Ferran en les quals negava la proposta dels empresaris pel que fa a l'acomiadament lliure, i proposava la represa de les negociacions al setembre i "sin lineas rojas", i penso jo,potser les vol blaves les línies...

El Sr. Díaz Ferran, hauria de saber que ja fa molt de temps que l'acomiadament és lliure, tan sols costa diners, així com també hauria de saber quin tipus de contractacions realitzen les empreses i quines clàusules d'indemnitzacions tenen la majoria de contractes que realitzen les empreses, entre d'altres coses...

També hauria de saber com realitzen la gestió de l'absentisme, moltes d'aquestes empreses i quina és la voluntat dels empresaris de fer bones polítiques de seguretat i salut en el treball, així com de bons plans de formació...

En fi...

El anteproyecto de ley orgánica de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo.

2009-07-20T16:22:00.000-07:00

La futura ley de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo, significa un gran avance en el desarrollo de la propia personalidad y la dignidad de la persona, en este caso de la mujer.

La dignidad de la persona proyectada sobre los derechos individuales, implica que en cuanto “valor espiritual y moral inherente a la persona, ha de permanecer inalterada, constituyendo un minimum invulnerable que todo estatuto jurídico debe asegurar, de modo que, sean unas u otras las limitaciones que se impongan en el disfrute de derechos individuales, no conlleven menosprecio para la estima que, en cuanto ser humano, merece la persona”.

Parece ser que ya no es discutible que esta ley es necesaria, no sólo para dar respuesta a una realidad social existente, también para avanzar en el desarrollo y disfrute de los derechos de la propia personalidad y derechos individuales. Así lo manifiesta la exposición de motivos del anteproyecto de ley cuando dice: “la decisión de tener hijos y cuándo tenerlos constituye uno de los asuntos más íntimos y personales que las personas afrontan a lo largo de sus vidas, que integra un ámbito esencial de la autodeterminación individual.”

Es importante, por fin, establecer una regulación de la interrupción voluntaria del embarazo, fuera del Código Penal y adecuarla a la nueva realidad social y cultural, armonizando los derechos de autonomía, intimidad, dignidad de la mujer, sin olvidar la protección constitucional del concebido.

La justicia obliga a las empresas a subir los sueldos con el IPC previsto

2009-07-20T01:06:00.000-07:00

El tribunal critica al Gobierno por negar la existencia de una previsión oficial de inflación. La patronal recurre ante el Supremo los fallos de la Audiencia Nacional a favor de los sindicatos

20-07-2009 - La justicia ha dado un varapalo a la patronal en la guerra judicial emprendida para recortar o congelar las subidas salariales. La Audiencia Nacional y otros tribunales rebaten en un reguero de sentencias el intento de los empresarios de revisar los incrementos pactados con el argumento de que no existe una previsión oficial de inflación por parte del Gobierno, el eje de casi todos los convenios colectivos.La Audiencia ha fallado con nitidez a favor de los sindicatos en los conflictos colectivos planteados en varios convenios de los sectores alimentario, del transporte frigorífico, los centros de atención al cliente y en varias empresas. La sala de lo social de la Audiencia Nacional rechaza la pretensión patronal de subir los sueldos en función del índice de precios de consumo (IPC) real, situado en junio en el -1%, en lugar de la habitual previsión del Ejecutivo, que fue del 2% para el 2009.De nada ha servido la respuesta de la Secretaría General de Presupuestos del Ministerio de Economía a una consulta empresarial en la que informa de que el Gobierno no ha establecido previsión de IPC para el 2009. «Tan sorprendente afirmación contradice nada menos que a la ley 2/2008, de 23 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado», indica el tribunal en un fallo.IPC PARA PENSIONES Y FUNCIONARIOS / Las pruebas de la existencia de la controvertida previsión oficial de inflación son el 2% aplicado a la subida de las pensiones y a los sueldos de los funcionarios, si bien el tribunal acepta que la última vez que los Presupuestos utilizaron formalmente esa expresión fue en el 2001. Desde entonces, se ha aplicado «pacíficamente» el concepto de IPC previsto, y en todo caso se ha remitido a los objetivos del Banco Central Europeo (BCE), que efectivamente son el 2%.La avalancha de procesos judiciales por discrepancias en la subida salarial ha provocado un inusual traslado de la negociación colectiva a los juzgados que tendrá como asalto final el pronunciamiento del Tribunal Supremo sobre alguno de los recursos empresariales. Las victorias sindicales están siendo pírricas por ahora. Un ejemplo son los sectores de las granjas avícolas y de empresas de aguas, que se niegan a aplicar la subida reconocida por sendas sentencias de la Audiencia Nacional «para intentar demorarla al máximo», según Xavier Olivé, de CCOO.En cambio, la patronal de las cajas de ahorros (ACARL) ha aceptado pagar un 2% a la espera de que el Supremo «resuelva sobre si el 2% es el IPC previsto por el Gobierno», según el acta de conciliación firmada entre los sindicatos y ACARL en la sala de vistas de la Audiencia Nacional.Las empresas que han optado por evitar los juzgados y aceptar un arbitraje están obteniendo una respuesta similar. En el laudo del Tribunal Laboral de Catalunya sobre el aumento salarial de Autobuses de Lleida, el árbitro recuerda que la compañía aceptó en los años anteriores el IPC previsto como referencia para aplicar las subidas de las nóminas, por lo que ve injustificado que se cuestione ahora, en un contexto de crisis y descenso de los precios.

ANTONI FUENTESEl Periodico

Paro, vivienda e inseguridad, principales preocupaciones de los ayuntamientos

2009-07-07T00:27:00.000-07:00

Combatir el desempleo, solucionar el problema de la vivienda y el urbanismo, y la seguridad ciudadana son, por este orden, las principales preocupaciones de los ciudadanos y que se han convertido en "prioritarias" para las entidades locales.

07-07-2009 - Así se pone de manifiesto en un estudio realizado por la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), a partir de un cuestionario en el que han participado responsables de las más de 8.000 corporaciones locales, diputaciones, cabildos, consejos insulares y otros grupos de interés de España.El objetivo de este estudio -que se da a conocer coincidiendo con el trigésimo aniversario de los ayuntamientos democráticos- es hacer una reflexión estratégica que permita orientar la actividad de la FEMP en los próximos años.Según este estudio, el 68 por ciento de las personas consultadas mencionaron el desempleo como primera preocupación de los ciudadanos, el 46 por ciento el urbanismo y la vivienda, y el 43 por ciento la seguridad ciudadana.Tras éstas se sitúan la limpieza de los municipios, con el 28 por ciento; el transporte o los asuntos relacionados con el tráfico (27 por ciento), la inmigración (22 por ciento), la sanidad (16 por ciento), los servicios sociales (14 por ciento), el medio ambiente (10 por ciento) y los tributos (9 por ciento).En cuanto a los retos de las entidades locales para los próximos años, la mayoría citó la gestión eficiente de los recursos y control presupuestario, la mejora general del funcionamiento y de los servicios y la elaboración de planes de futuro, urbanísticos y sectoriales.La gestión y motivación de funcionarios y empleados, así como la transparencia democrática, son otras metas que cobran relevancia cuando mayor es el tamaño de los municipios.Preguntados por los proyectos prioritarios para los ayuntamientos para esta legislatura, el 28 por ciento habló de la renovación urbana, el 24 por ciento de la construcción y/o desarrollo de polígonos industriales y el 21 por ciento del Plan General de Ordenación Urbana.El control presupuestario, la recuperación y conservación de las zonas verdes, los servicios sociales, la mejora de las infraestructuras y del equipamiento, y la generación de empleo son otros de los proyectos citados.

ADN

Acosados en vez de despedidos.

2009-07-05T06:51:00.001-07:00

Una encuesta señala que con la crisis han subido del 9% al 13% los trabajadores que sufren 'mobbing'. Un 88% reclama mayor dureza contra los acosadores.
03-07-2009 -
El acoso laboral en tiempos de crisis puede ser una herramienta para conseguir que los trabajadores se marchen de la empresa por su propio pie, sin pagar un despido improcedente. Quizás por eso la incidencia del mobbing haya crecido en tres años del 9% al 13%, según el XI Barómetro Cisneros dirigido por Iñaki Piñuel, presentado ayer, y que se basa en encuestas a trabajadores de la Comunidad de Madrid. Y quizás también haya más casos porque los trabajadores están más dispuestos a aguantar a un jefe maltratador, al tener menos alternativas laborales.
El 16% de los varones afirma sufrir acoso, por encima del 11% de las mujeres, algo que a juicio de Fernando Mansilla, psicólogo, se explica porque "los hombres pueden suponer una amenaza mayor para el liderazgo del acosador". El perfil de la víctima es ambivalente. Por un lado, lo sufren sobre todo los empleados en situación precaria, tanto laboral como personal, pero también aquellos exitosos, lo que les hace blanco de la envidia. En general, son gente que destaca, "inteligente, con carisma, con elevada ética y sentido de la justicia", los describe Mansilla. No ceder al chantaje o no querer participar en un fraude también pueden ser motivo para el maltrato.
Para considerar que una conducta es acoso, debe ser continuada y deliberada. El estudio señala que el acoso mayoritario es el descendente (64%), aunque también lo hay horizontal (18%) y ascendente (12%). El 9% confiesa que tiene miedo a ir cada día al trabajo, y el 30% haría examinar a su jefe por un psicólogo; "una ITV", como la definió Piñuel. El 43% habla de su situación con un compañero y el 20% no lo habla con nadie.
Piñuel, que da clases de Empresariales en la Universidad de Alcalá de Henares y ofrece servicios de coaching a directivos a través del Instituto de Innovación Educativa y Desarrollo Directivo, lamenta la existencia del "psicópata organizacional, el directivo que sube a costa de dejar gente en la cuneta". Es un modelo que a veces "se muestra, se justifica y se enseña a practicar en las escuelas de negocio". A cambio, propone un liderazgo sin aditivos negativos, un Liderazgo Zero, título de su último libro (LID Editorial). "No se trata de una reforma, hace falta una ruptura", insistió.
El 88% de los encuestados en el informe Cisneros está de acuerdo en que se prohíba legalmente el mobbing, como contempla el anteproyecto de reforma del Código Penal. Piñuel estima en un 1% los casos que llegan a los tribunales. "Es importante que se regule, no porque el problema se vaya a resolver judicialmente, sino por la presión psicológica que ejerce en el acosado", considera.
Bruno Álvarez, de Sagardoy Abogados, cuenta que en ocasiones las denuncias por mobbing tienen más que ver con que el trabajador se siente desplazado por los nuevos compañeros que con el acoso. "Suelen ser veteranos que están descolocados, con jefes más jóvenes que ellos". A veces ocurre que un trabajador denuncia a la empresa y se demuestra que era él quién acosaba a los demás. "Acaban por despedirle a él".
La dificultad de medir el maltrato
La dificultad de medir algo tan subjetivo como el acoso, sobre lo que sólo un juez puede dictaminar en última instancia, explica el amplio rango de cifras de incidencia de los distintos estudios sobre el tema. El Barómetro Cisneros suele dar resultados en la franja más alta. En 2006 calculaba en el 9% la incidencia, mientras que la oficial Encuesta Europea sobre Condiciones de Trabajo lo situaba en el 5% en España. Esta misma encuesta lo fijaba en 2000 en el 9%. "Tanta volatilidad no se explica por cambios reales, sino por la metodología", advierte el psicólogo Fernando Mansilla.
Una de las razones es que son encuestas subjetivas. El Barómetro Cisneros se realizó en otoño de 2008, mediante cuestionarios enviados en sobre cerrado a trabajadores de empresas a las que se pedía permiso previamente, con anonimato garantizado. Finalmente se seleccionaron 1.250 de todos los sectores económicos. Más importante aún es el criterio para definir el acoso. Hay unas 50 conductas concretas aceptadas por consenso entre los expertos, por ejemplo, intentar eliminar a una persona de su puesto de trabajo maquinando contra ella, maltratarla verbalmente mediante amenazas o gritos o insultos, o inducirla intencionadamente a cometer errores. "Las preguntas son las mismas en todas las encuestas", apunta Mansilla.
La diferencia aparece al fijar cuántas conductas de la lista hace falta que sufra una persona para considerar que está siendo objeto de acoso. "Hay gente que responde que no cuando se le pregunta si sufre acoso, pero luego sí refiere haber sufrido varios tipos de maltrato", cuenta el psicólogo Iñaki Piñuel. Y viceversa: hay quien dice sufrir acoso pero no es capaz de concretarlo. Una y otra cifra se compensan, pero esta circunstancia indica que hay casos en los que "se banaliza el acoso", señala Piñuel, y otros en los que los encuestados han oído campanas y exageran sus problemas. "Llevarse mal con alguien o que no te den las vacaciones cuando las pides no es acoso".
Madres sufridas
El acoso a las madres es especialmente significativo, señala el Barómetro Cisneros. El 16% de las trabajadoras denuncia presiones en su empresa, y el 8% de las acosadas cita como principal causa de mobbing su maternidad. Según datos del Instituto de la Mujer, el 10% de las mujeres renuncia a su empleo al tener el primer bebé.
En cuanto al acoso sexual, el 16% denuncia haber sido víctima al menos en alguna ocasión, y un tercio de ellas lo son con mucha frecuencia. En el despacho de abogados Sagardoy advierten, sin embargo, que la gran mayoría de los casos no se denuncian, y de los que se denuncian, muchos son falsos.
La Ley de Igualdad de 2007 obligaba a las empresas de más de 250 trabajadores a firmar un protocolo de prevención del acoso por razón de sexo.
Carlos Gómez Abajo
Cinco Dias

Un plan de reforma social

2009-05-31T06:12:00.000-07:00

L'any 1936 la Confederació Francesa de Treballadors cristians va publicar un pla de reformes socials i econòmiques, part del seu text manifestava el següent:

" La Confederación Francesa de Trabajadores Cristianos acaba de publicar un plan de reformas sociales y económicas...Un enorme y tenaz esfuerzo es necesario desarrollar efectivamente para que la conciencia social-fundamento indispensable de toda reforma-se modifique por completo..."

"El papel primordial de la producción no consiste en asegurar el enriquecimiento de algunos, sino en procurar el bien común de la humanidad"; para lograr que el trabajo no sea considerado como una mercancía sometida exclusivamente a la ley de la oferta y la demanda..." " Hay que formar la conciencia social de tal manera, que fácilmente se alcance que el capitaal, bajo su forma material e inerte, no puede resultar fecundo, útil y eficaz más que por el trabajo del hombre, y que por eso, aunque su papel en la producción engendra legítimos derechos sería deseable ir hacia un régimen económico en que el trabajo tenga preeminencia sobre el capital".

Font: El Debate Núm 8214 de 27 de març de 1936

L'article m'ha fet pensar amb la situació de crisi actual...

Mont-roig del Camp, Memòria dels governs municipals:Les eleccions del 26 de Maig de 1991 i les eleccions de 28 de maig de 1995.

2009-05-30T06:45:00.000-07:00

El RD 391/1991 de data 1 d’abril va convocar la celebració d’eleccions locals per a la renovació de les corporacions locals el 26 de maig de 1991.

El 10 de juny de 1991 a les 12.40h va reunir-se la Junta electoral per procedir a la proclamació oficial de candidats electes a regidors en les eleccions locals al municipi de Mont-roig.
Del núm. d’electors (3465), van votar 2542 dels quals 2482 van ser a les candidatures, 18 van ser en blanc i 42 van ser nuls.

El núm. de vots obtinguts per cada candidatura va ser de 1556 vots per CIU amb l’obtenció de 9 regidors, 643 vots pel PSC amb l’obtenció de 3 regidors i 283 vots per EC (Esquerra catalana) amb l’obtenció d’un regidor.
La participació en les eleccions va ser del 73,36% i l’abstenció del 26,64% en l’any 1991.

La constitució del nou ajuntament es va fer el dia 15 de juny de 1991, a la Casa Consistorial van concórrer els següents regidors:

Joseph M Aragonès
Jaume Sancho i Toda
Miquel Mestre i Bargalló
Jordi Salsench i Toda
Manuel Moreno i Fernández
Pilar Solé i Rovira
Nuria Beatriz Belvis i Estelle
Jaime Vernet i Sabaté
Francisco Garcés Martinez
Lope Miguel I Gil
Rosa M Escoda I Cedó
Octavi Priego i Pérez

El candidat Joseph M Aragonès en aquella sessió va ser reelegit alcalde per 12 vots i un vot en blanc, per tant va obtenir la majoria absoluta i va ser proclamat Alcalde.

El 30 d’abril Joaquim Gassó i Ramón (CIU) s’incorporà com a regidor en substitució per renúncia de Jordi Salsench i Toda.
El 8 de maig de 1992 en el ple de L’Ajuntament per unanimitat, va establir-se l’acord de la creació dels grups municipals(amb representació al municipi):

-CIU
-PSC-PSOE
-EC

En les eleccions del 95 van ser un total de votants de 2924, el núm. d’electors era de 3959, van haver-hi 37 vots en blanc i 25 vots nuls, la resta va quedar de la següent manera:

-Ind. Mont-roig-Miami FIC 241 vots 1 regidor
-MPI 323 vots 1 regidor
-ERC 339 vots 1 regidor
-PSC-PSOE 427 vots 2 regidors
-CIU 1317 vots 7 regidors
-PP 215 vots 1 regidor
La participació va ser d’un 73,86% i l’abstenció del 26,14% en aquell any.

La constitució del nou Ajuntament va realitzar-se el dia 17 de juny de 1995, el nou alcalde Josep M Aragones va ser escollit per 11 vots, un vot pel candidat Jordi Grifoll I un vot en blanc, l’alcalde fou escollit novament per majoria absoluta.
En aquella sessió, l’alcalde explicà que la legislatura que començava l’equip de govern el compondrien 11 membres: 7 de CIU, 2 de PSC, 1 MPI, 1 de PP, en aquella sessió va dirigir-se a ERC(Jordi Grifoll) i IMM-FIC(Fernando Pellicer) manifestant-los la seva disposició al diàleg de tots els assumptes que calguessin.

Els regidors del 95 van ser per CIU: Jaume Sancho, Pilar Sole, Assumpció Pellicer, Manuel Moreno, Joseph Aragonès, Jaume Vernet, pel PSC: Francisco Garcés, Rosa Escoda, per ERC Jordi Grifoll, per MPI Lope Miguel , pel PP Jaime Ruiz i per IMM-FIC Fernado Pellicer.
El 31 d’octubre de 1996 el Jordi Grifoll i Llorens va presentar la dimissió al càrrec de regidor de L’Ajuntament, en substitució va ocupar el càrrec l’Albert Vernet Garcia.
En aquella legislatura el regidors, Manuel Moreno, Jaume Sancho i Toda van presentar les seves dimissions durant l’any 1997 i van passar a ocupar el càrrec de regidors: Albert Toda i Savall (UDC) , Jose Fco Moreno (Independent ) i Joseph M Marti i Vidiella (CDC).

En el Ressò núm. 54 del 1995, van publicar-se les impressions dels tres caps de llista de Mont-roig poble, a preguntes que va realitzar Ressò Mont-rogenc:

Josep M. Aragonès i Roca (CIU),

Una de les preguntes que ja va realitzar-se l’any 95: “Podem posar data de primera pedra al polígon industrial, centre cívic, residència de la 3ª edat i parc infantil?”

El llavors candidat Josep M Aragonès responia dient: “M’estranya molt el fet que un candidat a regidor de L’Ajuntament em pregunti per una data concreta d’aquestes actuacions, quan se sap que encara falten bastants dies per organitzar el nou Ajuntament. Podrem posar data concreta de la 1ª pedra d’aquestes obres, quan haguem constituït el nou Ajuntament... i es comenci a treballar en grup.”

El candidat per ERC Jordi Grifoll i Llorens comentava al Ressò: “Hem demostrat que la força i la il-lusió d’una llista, bàsicament formada per gent jove, pot obtenir bons resultats sense necessitat de difamacions i basant-se en un projecte de poble, lliure de personalismes i de donar explicacions en funció del que han dit les altres candidatures”. L’objectiu d’ERC ha estat acomplert amb l’obtenció de representació al nostre Ajuntament”.

El candidat per IMM-Independents de Mont-roig i Miami, Ferran Pellicer i Roca realitzava les següents declaracions:

“El nostre grup, al que està disposat és a treballar pel futur de Mont-roig. Si s’ha de fer des del govern o des de l’oposició, és una cosa que ha de decidir el grup que ha obtingut la majoria absoluta”.

MITING DEL PSC A MONT-ROIG!! NO T'HO POTS PERDRE!!

2009-05-29T07:42:00.000-07:00

MITING AMB MOTIU DE LES ELECCIONS EUROPEES.

AVUI DIVENDRES 29 DE MAIG DE 2009 A LES 20:00 Hores

LLOC:

Centre Polivalent de Miami Platja

INTERVENEN:

FRAN MORANCHO
Alcalde de Mont-roig del Camp

FRANCESC VALLÈS
Diputat del PSC a les Corts

ORGANITZA:

Agrupació Local del PSC de Mont-roig Miami.
ACTIVA'T PER EUROPA!
http://www.efutur.eu/europa/

Més llibertat, més igualtat, més solidaritat, més esforç, més treball, més justícia, això només s'aconsegueix amb els valors de l'esquerra , amb l'Europa social i de progrés.

AQUEST PARTIT ES JUGA A EUROPA I NINGÚ HI POT FALTAR !!!

Campió, Campió, Campió

2009-05-27T16:35:00.000-07:00

Felicitats Barça!!!!

La joventut socialista al Camp de Tarragona

2009-05-24T08:53:00.000-07:00

La Joventut Socialista de les comarques tarragonines va celebrar a Reus el seu segon Congrés. Un centenar d’afiliats de la JSC va prendre part en el Congrés que va elegir l’executiva que regirà la Joventut Socialista de les comarques tarragonines durant els propers quatre anys.

La nova executiva es proposa fer arribar el missatge socialista a tot el jovent de les nostres comarques i treballar per assolir la igualtat d’oportunitats real pels joves a la nostra societat.

Alberto Bondesio, de 25 anys, fins ara primer secretari de la JSC de Reus, ha estat elegit com a nou primer secretari de la JSC del Camp. La resta de l’executiva, de la que en destaca la renovació i l’entrada de joves de perfils i trajectòries molt diferents, queda formada per les següents persones:

Alejandro Caballero, tarragoní de 24 anys, secretari d’Organització.

Vanesa Gil, de 28 anys i provinent de la JSC de Reus, secretaria de Finances.

Noemí Espigares, de 23 anys i de l’agrupació de Santa Oliva (Baix Penedès), nova secretaria de Formació.

Anna Cirilo, de 26 i afiliada de la JSC de Salou, secretaria adjunta de Formació.

Daniel Pérez, de 25 anys i també salouenc, nou secretari de Política Municipal.

Rubén Sánchez, tarragoní de 24 anys, responsable de la Secretaria d’Imatge i Comunicació.

Laura Moya, de 18 anys i provinent de la agrupació de Roda de Barà, nova secretaria de Dona i Drets Civils.

Jordi Villar, cambrilenc de 26 anys, nou secretari de Política Europea i Internacional.

Alberto Bondesio ha definit la nova executiva com “una aposta decidida per un equip de gent amb empenta capaç de crear discurs i de proposar idees de polítiques adreçades a la joventut i fer-les arribar als seus autèntics destinataris: els joves de les comarques tarragonines.”

“Des de la JSC del Camp volem lluitar per la igualtat d’oportunitats de la joventut del Camp de Tarragona, a través de la radicalitat democràtica, del diàleg, i de la proposta. Per fer-ho possible cal crear discurs i propostes i fer-les arribar al jovent de les nostres comarques, aquest és el nostre objectiu i el repte que ens hem plantejat”, ha resumit el primer secretari de la JSC del Camp de Tarragona.

Font: http://www.jsc.cat/

AQUEST PARTIT ES JUGA A EUROPA!!

2009-05-23T09:40:00.000-07:00

7-J: eleccions europees: No t'oblidis de votar, molta gent va lluitar per aconseguir aquest dret!!.

Per un socialisme europeu, per una construcció d'europa amb els valors de l'esquerra com la justícia social, la igualtat, la solidaritat!
Per més justícia i protecció social!
Més igualtat!

El 7-J CAL UN CANVI DE MAJORIES AL PARLAMENT EUROPEU!

DRETA O ESQUERRA?

El socialisme europeu necessita ara el suport per tenir la força i canviar les majories del Parlament europeu!

ACTIVA'T PER EUROPA!!
mariabadia.cat
socialisteseuropeus.cat
Facebook " Jo dono suport a Maria Badia"

Mont-roig del Camp, Memòria dels governs municipals: Les eleccions del 10 de Juny de 1987 i la constitució de L’Ajuntament de Mont-roig.-

2009-05-23T02:26:00.000-07:00

L’acta de proclamació d’aquelles eleccions al municipi , del 22 de juny de 1987 va manifestar les dades següents:

Número d’electors: 2446
Vots vàlids: 2344
Vots nuls: 32
Vots en blanc: 70

Les candidatures presentades en les eleccions del 87 van ser:

CIU: 1821 vots
PSC: 523 vots

La participació d’aquelles eleccions va ser del 78,67% i l’abstenció del 21,33%.

CIU va obtenir 9 regidors ( Joseph M Aragonès Roca, Jaime Sancho Toda, Miquel Mestre Baragalló, Ezequiel Ortiz Palomares, M Asunción Pellicer Solé, Joseph M Marti Mendoza, Joaquin Gassó Ramon, Pilar Solé Rovira i Joseph M Colom Mestres.

PSC va obtenir 2 regidors: Octavi Priego Perez i Antonio Sanchez Dorado.

L’any 1987 la població de dret de Mont-roig era de 4.738 habitants, la comissió de govern va ser integrada per Jaume Sancho i Toda, Miquel Mestre i Bargalló, Ezequiel Ortiz i Palomares i Assumpció Pellicer i Solé.

La comissió de govern tenia assignades les atribucions d’assistència permanent a l’alcalde en l’exercici de les seves funcions i les que l’alcaldia de manera expressa delegués, així com les atribucions que atribuïssin les lleis.

Mitjançant Decret d’Alcaldia del 14 de juliol de 1987 van realitzar-se a favor de la comissió de govern les següents delegacions:

- Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i obres municipals.
- Disposar de despeses dins dels límits de la seva competència
- Concessió de llicència d’obres
- Concessió de llicència d’activitats
- Aprovació de despeses ordinàries

Les regidories de l’any 1987 van quedar de la següent manera:

Jaume Sancho Obres
Miquel Mestre Agricultura
Ezequiel Ortiz Esports
Joseph Marti Governació
Joaquim Gasso Hisenda
Joseph Colom Joventut
Assumpció Pellicer Cultura
Pilar Solé Ensenyament

Felicitats campió!!

2009-05-16T16:34:00.000-07:00

I ja en van 2!!

Visió d’una guerra a partir de la correspondència de l’alcaldia de Mont-roig durant els anys 1937-1939.

2009-05-10T06:09:00.000-07:00

15 de Març de 1937.-

Al camarada alcalde de esta villa

“Me he dignado a escribirle para recordarle o pidiendole que se digne hacer un pequeño envio para nuestro camarada Josep Sabaté Guinjoan lo siguiente siendo de que a llegado el tiempo de lluvias y nuestro camarada ha reclamado un impermeable y unas batas hemos tenido una gran pena al ver que todos los compañeros suyos lo llevando lo que en sus pueblos acojen para las milicias creo que el también tiene derecho de lo que recojen Vd.
Hace cosa de unos 10 días aproximadamente que el camarada Josep vino para ver lo que hacíamos y le dije que escribiese a su pueblo pero el me contestó que el no escribia a ningun sitio porque no hera su obligación por esto me he dignado a escribirles por mi propia mano.”

Frente de Huesca
Juventud Comunista

El Josep Sabaté Guinjoan va lluitar en el bando republicà. L’exèrcit popular de la República el formaven les forces armades lleials una vegada produït el cop d’Estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i les milícies populars creades al començament de la Guerra civil que havíen estat organitzades per sindicats i partits polítics, principalment per la coalició del Front Popular. El Front Popular va ser una coalició de partits polítics d’esquerres, i que varen guanyar les eleccions l’any 36.

6 de Maig de 1937.- (Telegrama)

Comissari delegat ordre públic a alcalde:

“ Avense produit un aixecament insurrecte contra les disposicions dels governts de la Republica i de la Generalitat, us ordeno que per tots els mitjans asseguren l’ordre public. Donats els moments oportuns se us exijiran les responsabilitats que s’escaiguen.”

A la zona republicana, el fracàs de l’aixecament militar va donar pas a una revolució social (principalment a l’Aragó i a Catalunya, zones controlades per anarquistes). Entre el 3 i el 8 de Maig de 1937 els moviments anarquistes i comunistas (CNT i POUM) van enfrontar-se a les forces republicanes. (Conegut com els fets de Barcelona o les Jornades del Maig de 1937).

1 de Gener de 1938.-

Telegrama jefe 546 Batallón 137 Brigada Mixta

“Comunique a Ramón Munté Compte que su hijo José Monté Aragonés se halla enfermo grave en la Clínica Militar número 3 de Espluga de Francolí”.

12 de Gener de 1938.-

Escuadrón de Instrucción de Armas automáticas

“Estando prestado sus servicios como soldado en este Escuadron Bautista Riba Alsina, le ruego me comunique a la mayor brevedad la profesión u oficio que tenía antes del movimiento subversivo así como su filiación política”.

Salud y República
Valencia, 12 de Enero de 1938.

La informació és molt valuosa i aquesta encara més en una guerra, és curiós veure alguna documentació on a la dreta (on situaríem l’assumpte de la missiva), podem llegir la paraula: Información.
L’alcalde contesta a l’ofici de manera manuscrita a llapis i en el revers de la carta:

“Contestando en atento oficio de fecha del 12 del presente mes…dedicándose al oficio de guarnicionero y políticamente ha simpatizado a los partidos de derecha…”
9 de Febrer de 1938.-

“Guarnicionero”, persona que treballa o ven objectes diversos de cuir o guarnicions per cavalleries. I no tenia afiliació política.

Alcalde Constitucional de Mont-roig

“En contestación a su carta fechada el día 2 del corriente, en la que inquiere noticias del soldado Juan Martí Freixes, de la 3ª Compañía del 1º Batallón, tengo el sentimiento de comunicarle que después de las averiguaciones pertinentes, el citado soldado fue muerto en los combates librados en Teruel el día 30 del pasado mes de Diciembre…”

El Comisario delegado de Guerra de la 100 Brigada.

La batalla de Teruel, va tenir lloc entre el 15 de desembre de 1937 i el 22 de febrer de 1938, Juan Martí Freixes morí en aquella batalla el 30 de desembre de 1937.L’exèrcit republicà va pendre la iniciativa amb una ofensiva el 15 de desembre i el 22 de febrer les tropes nacionalistas prenen Terol.

28 de Gener de 1938.-

Sr. Alcalde Presidente del Consejo Municipal Montroig

“El jefe de la 220 Brigada Mixta, desde Allepuz y en escrito de 18 del actual me dice:
Para que, con las debidas precauciones, lo haga llegar a conocimiento de sus familiares, comunícoles que el soldado de esta Brigada Jose Maria Mestres Boronat ha sido herido en los campos de Teruel en las luchas libradas para la conquista de esta capital para la República, dolorosa circunstancia de la cual pueden sentirse orgullosos, hallándose evacuado en Hospital de retaguardia, sin poder precisar punto exacto.

Lo traslado a V. rogándoles lo comunique al vecino de esa localidad D. Miquel Alsina Mas, en casa Blau, que interesó noticias cerca de esta Comandancia Militar.”

13 de Març de 1938.-

Cuerpo de ejército
Hospital de Torrebaja

Al Sr. Presidente del Consejo Municipal de Mont-roig

“Adjunto remito a V. los documentos y objetos pertenecientes a Jose Mª Mestre Boronat, los cuales obraban en su poder cuando ingresó en este Hospital, donde falleció el día 24-12-37, a consecuencia de la heridas en el frente…”

El Jose Maria Mestre Boronat també va participar i morí a la batalla de Teruel, el 22 de desembre de 1937 algunes forces republicanes entren a la ciutat de Terol, el Jose Mª Mestre Boronat mor el 24 de desembre de 1937.

Salud y República
El comisario

Ministerio de Defensa Nacional
Subsecretaria
Sección de Movilización y organización

Al Presidente del Consejo Municipal de Montroig

“Vista la instancia promovida por el vecino de esa localidad, Antonio García de los Ríos, domiciliado en la calle de A. Benaiges 4, solicitando que su hijo, Santiago García Mariscal, de 14 años de edad, que actualmente presta sus servicios en el tercer grupo de cañones del 7,62 del Ejército del Este sea dado de baja en el Ejército por ser menor de edad…”

Durant la guerra van surtir nombrosos voluntaris menors d’edat que falsificavan l’edat per allistar-se a la guerra, Santiago Garcia Mariscal potser va ser un d’aquests voluntaris…

4 de Març de 1938.-

Ciudadano Alcalde de Montroig

“Adjunto le acompaño cuestionario para llenar acerca de Buenaventura Jansa Buenaventura domiciliado en la calle Pica nº 3 de esa población, para saber todos sus antecedentes. Ruego se sirva darles a este cuestionario el interés que merece, una vez que todos los que en retaguardia nos representan tienen el deber como buenos antifascistas de orientarnos lo más concretamente posible y esto ayudará a ganar la guerra más rapidamente.

Salud y República.
Quedo de Vd. Y del antifascismo.
Frente del Este, 4 Marzo de 1938.

El 20 de febrer de 1938 les forces republicanes perden Terol, i a l’abril els nacionals arriben al mediterrani, en aquells moments era més que vital tota la informació que pogués arribar a mans dels republicans, la batalla de l’ebre ja començava a gestar-se.
En el bando republicà entre d’altres forces, hi van participar l’anomenada Quinta del biberó, soldats catalans molt joves de 17 i 18 anys sense cap tipus d’experiència.
La batalla de l’Ebre va suposar l’enfonsament de les forces republicanes, va ser una de les batalles més cruentes de la guerra.

7 de Març de 1938.-

Comisaría General d’Ordre Públic de Catalunya

Ciutada alcalde de l’ajuntament de Montroig

“M’escau avinençar-vos que l’Honorable Comissari Delegat d’Ordre Públic ha disposat que el veí d’eix poble Lluis Aguilo Punyet, pare d’un soldat passat a l’enemic, satisfagui a eix Ajuntament, mensualmente, la quantitat de vint-i-cinc pessetes les quals percecrà eix Ajuntament i les destinarà a atencions d’asistència social d’eix poble, donant-ne compte mensualment de la seva inversió a la Delegció d’Ordre Públic de Tarragona.
També ha disposat l’Autoritat Guvernativa que al mentat veí li siguin incautats quatre sacs d’avellanes (dic) d’ametlles, dels cauls dos en disposarà eix Ajuntament i destinats a la mateixa destinació que les pessetes esmentades i els aldres dos sacs restaran a disposició de la Delegació d’Ordre Públic de Tarragona.”

1 d’abril de 1938.-

“Sindicat de Treballadors de la Terra (Unio de Rabassaires) Montroig”

“Relaciò nominal de tots els obrer no parats traballadors de la terra comp sus dels 18 als 45 anys pertanyens a aquesta Sindical.”

Josep Serra Aleu
Jaume Vidiella Martí
Josep Anglès Solè

La Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors que va surgir a Catalunya l’any 1922, durant la guerra civil va formar part d’ alguns òrgans de poder a Catalunya. Va formar la Federació de Sindicats Agrícolas, a Catalunya, va desaparèixer al finalitzar la guerra.

Barcelona, gener del 1938

Comitè Directiu Central del
Segell Pro Infància

Ciutadà Alcalde President del Comitè Local del
“Segell Pro Infànica” de Montroig del Camp

Ciutadà:

“Una de les tasques que el “Segell Pro Infancia” s’ha imposat és la propagació de normes d’higiene social i infantil, fins que aquestes entrin de fet en els costums de tothom com una cosa natural i imprescindible.”
…”És per això que el Comitè Directiu Central del Segell Pro Infancia començà aquesta tasca, que pensa dur a terme per mitjà de la imatge especialment, editant el primer cartell “ El crit dels infants a les mares de Catalunya”, que ha estat profusament repartit a fàbriques, tallers, oficines i en els llocs on concurren les dones. És a dir, un primer cartell destinat especialment a les mares i a les futures mares de la nostra terra.

Ara s’ha editat un segon cartell, i hem cregut que aquest havia d’anar destinat especialment als escolars de Catalunya…

D’aquests cartells, per plec a part certificat, us n’enviem 4, que són pregat de repartir a les escoles de la vostra població, junt amb el plec inclòs a cada mestre…”

Nicolau Battestini i Galup
El President

Un Decret de 13 de març de 1933 preveia la posada en funcionament del “Segell Pro Infancia”, amb la finalitat de recaptar recursos pe a implementar una política d’higiene social de l’infant. En una ordre de 13 de març de 1933 es va convocar un concurs entre artistas catalans per a la publicació d’un cartell anunciador del segell.

Dia del Treball

2009-05-01T06:51:00.000-07:00

La rosa de Sant Jordi a punt d'esclatar

2009-04-19T05:05:00.000-07:00

Feliç diada de Sant Jordi!!.

MONT-ROIG DEL CAMP, MEMÒRIA DELS GOVERNS MUNICIPALS: Les eleccions del 8 de Maig de 1983 i la constitució de L’Ajuntament.-

2009-04-18T10:26:00.000-07:00

A les eleccions de 1983 van haver-hi tres candidatures:

CIU va obtenir un total de 269 vots el regidor electe va ser Jose Clariana Capafons, Grup Elector Miami-Playa que va obtenir 375 vots i dos regidors, el Manuel Mirambel Jiménez i el Rafael Pacheco Rodríguez i la candidatura d’Acció cívica al Servei del poble que va obtenir 1561 vots, els regidors electes d’aquesta última van ser 8: Josep M Aragonès Roca, Jaime Sancho Toda, Juan Bta. Llorens Cortés, Ezequiel Ortiz Palomares, M Asunción Pellicer Sole, Jose M Gairal Martí, Joaquim Gassó Ramon i Gloria Savall Solé.

La participació en les eleccions del 83 va ser del 78,49% i l’abstenció del 21,51%, el núm. d’electors era de 2924 i els votants van ser 2295.

Josep M Aragonès Roca va ser proclamat alcalde per majoria absoluta, el 23 de maig de 1983, el total de vots emesos van ser 11, 9 vots per Josep M Aragonés Roca, 1 vot nul i 1 vot en blanc.

La Comissió Permanent va ser formada pel Jaime Sancho, Juan LLorens, Ezequiel Ortiz i Manuel Mirambel juntament amb l’alcalde.

La por

2009-04-11T05:04:00.000-07:00

" A Brussel.les, a Londres, a Roma, els que se senten amenaçats fan recompte de les forces en presència, sospesen les possibilitats i escullen un bàndol."

"I, per culpa d'haver-se cregut el que ensenyen els emperadors, els legisladors i els bisbes en els seus codis, manuals i catecismes, els historiadors en les seves històries, els ministres a la tribuna, els professors a les escoles i la gent com cal als salons, milions d'homes formen ramats innombrables que pastors amb galons menen cap als escorxador al so de les bandes de música."

"En pocs dies, la civilització és anorreada. En pocs dies, els caps han fet fallida. Perquè el seu paper, l'únic important, era precisament evitar això".

" Si nosaltres no sabíem cap a on anàvem, ells, si més no, haurien hagut de saber cap a on estaven portant les seves nacions. Un home té dret de ser estúpid per compte propi, però no poer compte dels altres".

Del llibre La por de Gabriel Chevallier (Lió, 1985-Cannes, 1969). Novel.la que tracta sobre la Primera Guerra Mundial.

Transparència, lideratge i condicions de treball

2009-04-03T12:15:00.000-07:00

"Con interés pedagógico se han clasificado los principales atributos del liderazgo transparente en cinco grupos, basados entorno a los siguientes valores que podríamos denominar las " 5eses" del nuevo liderazgo: la Sinceridad (ante todo la verdad, siempre bien dicha), la Serenidad (autocontrol de las emociones en la comunicación), la Seriedad (cumplimiento de los compromisos adquiridos), la Sencillez (humanidad y naturalidad en las relaciones) y la Sensibilidad (escuchar con respeto y estar en el lugar del otro)".

Notas Técnicas de Prevención 810 y 817

Manuel Bestratén Belloví

Us recomano la lectura d'aquestes dues notes

XXIII ESCOLA D’HIVERN DEL PSC.

2009-03-24T04:07:00.000-07:00

Els dies 21 i 22 de març s’ha celebrat a Tarragona la XXIII Escola d’Hivern del PSC. La temàtica d’aquestes jornades ha estat: “Crisi: respostes des de l’esquerra.”

Dos dies intensos on hem estat partícips juntament amb els ponents de l’escola, de l’anàlisi, la preocupació i de les respostes que s’han de donar a la situació actual, tant a curt com a llarg termini.

Cada ponència ha estat una lliçó intensa i comprimida per a tots els assistents (800), d’història, d’economia, de coneixement i en definitiva d’experiència. Aquests dos dies han representat un espai de formació continuada, de debat i sobretot de reflexió, que ens han permès tenir alguns elements de valoració per entendre una mica més aquest món global, la importància i la presa de consciència de les polítiques que venen de la Unió Europea i sobretot el camí a seguir en un futur.

Anomeno i agraeixo a tots el ponents de la XXIII de l’escola d’hivern: Isidre Molas, president del PSC; Celestino Corbacho, ministre de Treball i Immigració; Juan Fernando López Aguilar, cap de llista socialista a les Eleccions Europees; Anna Terrón, secretària per a la Unió Europea; Maria Badia, secretària de Política Europea i Internacional del PSC; Cristina Narbona, ambaixadora d’Espanya a l’OCDE; Raimon Obiols, diputat al Parlament Europeu; Luis de Sebastián, professor emèrit d’Economia d’ESADE; Lluís Bassets, periodista del diari El País; Octavio Granados, secretari d’Economia del PSOE; Antoni Castells, Conseller d’Economia i Finances; Jordi Hereu, alcalde de Barcelona i Josep Borrell, diputat al Parlament Europeu.

En resposta a la campanya de l'església

2009-03-18T14:34:00.000-07:00

En un acte tan íntim com és la interrupció voluntària de l'embaràs, cal garantir la seguretat jurídica i la llibertat de la dona a decidir.